Una altra paraula que deriva de la conversa sobre la utilitat dels marges en el Sant Llorenç preturístic.

Contà n’Antoni que normalment, quan es feia llenya per al forn la feixaven i la col·locaven sobre una branca més grossa i oberta  que, amb la bístia, es traginava fins a les cases “a la rosseguera”.
Una adaptació o localisme derivat de rossegar

El DCVB mostra:

ROSSEGUERAf.
|| 1. Lloc rost per on es fan baixar rossegant els troncs i feixos de llenya del bosc; lloc rost i ple de pedres movedisses (Mall.); cast. terrera, deslizadero. Alguna pedra tombava de les altes rossegueres amb un gran renou d’enderroc, Riber Miny. 147.
|| 2. Ganes de rossegar o de rossegar-se (Mall.).

 

ROSSEGAR (o arrossegar). v.: cast. arrastrar.
I. tr.
|| 1. Fer anar fregant per terra una persona lligada a una bístia o vehicle en moviment, com a turment o càstig aplicat a condemnats a mort. Si el reu no moria dels efectes d’aquest turment, després era penjat, cremat o esquarterat. Molt feel crestià… enans se lexaria tot desmembrar e puxes rossegar e cremar, que ell no descreuria de vostra trinitat, Llull Cont. 270, 22. Cèsar… pot metre la mà e’l tresor, e pot fer questes, e penjar e rocegar, Muntaner Cròn., c. 212. Si jueus o sarrains seran trobats jaén ab crestiana, lo jueu o el sarraí deuen esser tiraçats o rocegats, e la crestiana deu esser cremada, en guisa y en manera que muyren, Cost. Tort. IX, ii, 7. Hac-n’i alguns qui axí mateix foren rossegats e penjats, Pere IV, Cròn. 290. Dos dels principals jo he fet rossegar per la ciutat e squorterar, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 262). Viu roçegar | puys squarterar | una fornera, Spill 1869. Tots nuus… per terra rossegats deveu morir, Giberga Cobles. Axí fou pres…, y, rossegat derrera un mul, finí penjat, Costa Agre terra 178.
|| 2. Fer moure una persona o cosa estirant-la o empenyent-la sense aixecar-la de terra, vencent la resistència que amb el fregadís oposa al moviment.

Aportació d’Antoni Pascual
Imatge de Google