Qüestió d’atzar. Amb altres finalitats he demanat el nom a una persona més gran i m’ha contestat sense pensar gens.
La sorpresa esdevé quan mires el diccionari: és paraula tan llorencina… !. Paraula local que no surt en el Normatiu.
Algunes cases encara guarden polsoses cabeçades penjades en una estaca, abans eines d’ús diari. Els temps canmvien i el vocabulari habitual també.
La mateixa pretensió de les persones que portaven la bístia sense cucalons (veus la meva bístia no els ha de mester!) ara es manifesta d’altres formes.
M’agrada el mot i el concepte, En sentit figural tots portam els nostres cucalons
El DCVB mostra:
CUCALONSm. pl.
Dos bocins de sola que tenen les cabeçades a l’endret dels ulls de l’animal (St. Llorenç des C.),
Fon.: kukəlóns (St. Llorenç DC).
Etim.: derivat dim. de cucales.
Imatge del DCVB
Vaja idò l’he perduda.. jo dic clucales… 😅
CLUCALES (o cucales). f. pl.
Conjunt de dues rotlanes d’espart o de palma, unides amb un cordó d’això mateix, que es posen davant els ulls de la bístia que roda a una sínia o a un molí, perquè no es maregi
No es el mateix 🤷♀️. En Guillem t.ho explica.