Mot bell i curiós.

No sabria ben bé dir d’on  vaig treure “xanxejar”. Escrit a llàpis era en un gastat paper reciclat que serveix de punt de lectura.

El DCVB mostra:

XANXA(ant. sanxa, dial. xansa). f.
Burla; cosa dita per riure o per burlar-se; cast. chanza. Jo no em sé qui s’és Andreütxo, ne quines sanxes són açò que tu dius, Decam. ii, 46. Ab mi no hi gasteu xanxes, Vilanova Obres, iv, 65. Sempre parla a tall de xanxa, Vilanova Obres, vii, 115. Xanxes marranxes: (ant.) romanços, coses enganyoses, embolics; cast. cháncharras-máncharras. Tu veuràs bé açò què és e quines tacanyeries ne quines xanxes marranxes són aquestes que tu’m tramets a dir, Decam., jorn. ix, nov. 8a (citat ap. Misc. Fabra 173).
Fon.: ʃáɲʃə (or.); ʧánsa (val.); ʃánsə (mall.).
Etim.: de l’it. ciancia, mat. sign., o del cast. chanza que també procedeix del mot italià.

Imatge de Google