En Miquel, com jo mateix, no l’havia sentida mai. La va escoltar en una recepta de cuina, una manera de fer bacallà, i la va arxivar en la seva memòria.
Entrar en el món de les paraules i del seu ús resulta una aventura. I en aquest cas amb el valor afegit de ser aventura compartida. Wow!
El DCVB mostra:
ROMANALLAf.
Deixalla; allò que roman d’una cosa de la qual n’ha desaparegut una part; cast. resto. Na Renart… viu de les romanalles que romanen al leó com ha menjat, Llull Felix, pt. vii, c. 1. Ab les sues naus e ab molts de les romanayles dels Troyans se mès en mar, Hist. Troy. 316. La romanalla de l’istiu plaent, Carner Monj.30. Aquelles nobles terres tan plenes de romanalles del passat, Bol. Dim. 32.
Fon.: rumənáʎəs (or.).
Etim.: derivat de romandre.
Aportació de Miquel Santandreu
Imatge de Google
Un derivat en el fons idò del terme econòmic “romanent”, no?
No t’ho sé dir. Potser els mots comparteixen arrel. Com pots veure, segons el DCVB romanalla es derivat de romandre i romanent és temps del mateix verb.