La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XI)

El 16 de març de 1997 el diari El Dia, va publicar un perfil de Jaume Moll que deia que aquest era el petit de la família i que no tenia objeccions en treure els punys si l’ocasió el requeria. Va guanyar els seus primers diners en un taller mecànic i va amassar la seva fortuna amb el contraban que no va deixar fins a mitjans dels anys setanta, quan va començar a invertir amb el boom turístic. Jaume Moll un dels més importants contrabandistes de les Illes, creia ser a més, el darrer d’ells.

El 16 d’abril de 1997 els mitjans de comunicació informen que Immobiliària Alcázar, veu indicis per presentar una contra-querella per estafa del grup turístic Royal Resort. Segons els advocats de la immobiliària, disposen de documents que demostren la falsedat de la situació econòmica de l’empresa quan aquesta es va vendre el 1993. Moll parlava de guanys quan les auditories van demostrar que aquests eren pèrdues.

Cal recordar que de Royal Resort en formaven part Redo SA (família Moll) i Tritur SA (família Garau). A més, aquesta societat comptava amb tres empreses domiciliades a la illa de Jersey i una domiciliada a Dublin.

A pesar de que el 1995, després d’una operació de sanejament de la societat Royal Resort per la Banca March i Immobiliària Alcázar, la família Moll ja no n’era propietària, aquesta família seguí administrant el complex Royal Mediterraneo i com no, la platja de Sa Coma.

El 18 de juny de 1997 els mitjans de comunicació informen que Hisenda està investigant a tots els implicats en el cas Royaltur. Entre les societats investigades es troba Tritur SA relacionada amb la família Moll i Antonio Garau, cap de Costes de Balears quan es va concedir l’explotació de la platja de Sa Coma a Redo SA.

El 22 d’octubre de 1997 en declaracions als mitjans de comunicació, Jaume Moll manifesta que el seu patrimoni en mans de Immobiliaria Alcázar, serví per finançar el Bon Sosec i el túnel de Sóller i que els denunciats per estafa varen tenir l’ajuda d’importants polítics llavors en el poder.

No cal recordar aquí que està parlant de dos casos ben coneguts de corrupció política, que tan sols un implicat com ell podia conèixer amb tanta claredat.

El 28 de març de 1998, damunt el diari “La Voz” apareix aquest escrit: “En la meva opinió, la Justícia no es pot permetre, baix de cap concepte, que aquests listillos vagin per aquest món, actuant impunement amb tècniques fraudulentes. A Espanya tenim varis il·lustres estafadors, que a pesar del seu nom, categoria, prepotència, supèrbia i desitjos del que no és seu, han caigut en les xarxes de la Justícia i estan a la presó. Hem d’acabar d’una vegada per totes amb aquesta lacra”.

Qui escriu això, referint-se als denunciats per ell, no és altre que Jaume Moll concessionari de la platja de Sa Coma. Calia encara més hipocresia d’aquest personatge clau de la major injustícia que s’ha fet al municipi de Sant Llorenç fins a dia d’avui.

El 17 de gener del 2000 el procurador de l’Ajuntament de Sant Llorenç, entra un escrit al Tribunal Suprem per suplicar que s’agilitzi i es doni un impuls al recurs de cassació interposat per l’Ajuntament el 1993.

A l’escrit argumenta que des de fa més de cinc anys l’Ajuntament no té constància de cap avançament, per això, vol denunciar aquest retard ja que, a més, està causant greus perjudicis econòmics al municipi de Sant Llorenç.

Més per Sant Llorenç

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.