Sa Punta de n’Amer (II)

A la revista Flor de Card d’octubre de 1984 hi ha un escrit del regidor Antoni Sansó (PSM) que diu:

El PSM entén que, fins ara, dins Cala Millor i per tota la nostra zona costera -per no dir per tota la de Mallorca- s’ha practicat un urbanisme sense planificació, ple de favoritismes, on han predominat sempre els interessos dels més forts. Entenem que això ha estat possible gràcies als polítics de torn, fidels guardians i defensors d’aquests interessos. Polítics que fan de la política una eina bruta i carregada d’interessos particulars.

Davant això i davant la covardia d’altres grups polítics, el PSM vol manifestar clarament i públicament que està totalment en contra de qualsevol urbanització a sa Punta.

Nosaltres entenem que és el cor de tota la nostra zona costera, i creim que, si seguim amb aquest afany de destrucció, acabarem per arrasar tot el que tenim. Per conservar la nostra zona turística i mantenir-la és

imprescindible respectar i cuidar tota sa punta i el seu pinar. Amb això jugam amb avantatge davant altres zones de Mallorca que ja no poden oferir als seus turistes un espai verjo com el nostre.

Per tot això el PSM vol cridar ben fort, davant la indiferència d’hotelers, comerciants i gent en general, que ja n’hi ha prou!, i vol fer seva la frase de “Qui estima Mallorca no la destrueix”.

Perquè encara hi som a temps, SALVEM SA PUNTA

El 18 de novembre de 1984 el GOB va organitzar una trobada a sa Punta, a la qual hi assistiren unes dues-centes persones i devers migdia es va procedir a sembrar uns quants pins que els organitzadors duien preparats.

Durant mesos, l’Ajuntament va negociar canvis amb els promotors i el Govern Balear, a través del Conseller d’Obres i Urbanisme, Jeroni Saiz partidari i defensor de la urbanització. El PSM ja no era convidat a aquestes reunions perquè des del primer moment i davant la covardia d’altres grups polítics, manifestà clarament que estaven en contra de qualsevol urbanització a sa Punta.

El desembre de 1984 la revista Flor de Card publicà un número extraordinari coordinat pel GOB i el gener de 1985 va sortir al carrer el cartell del GOB, realitzat per l’artista de Manacor Jaume Ramis.

El Ple de dia 7 de març de 1985 aprova inicialment el Pla d’urbanització amb l’oposició rotunda d’Antoni Sansó (PSM) que fa una exposició de la seva postura contrària a l’aprovació d’aquest Pla Parcial i ho fa amb l’argumentació que no es pot sotmetre a votació sense que hi hagi un estudi seriós de l’aigua realment disponible a la zona afectada. Aquesta és només una aprovació inicial, això vol dir que hi ha uns mesos per fer al·legacions i tot el que faci falta.

El març de 1985 en Josep Cortès entrevista per a “Flor de Card” a Antoni Sansó que diu:

Crec que el nostre principal defecte ha estat creure que dins l’Ajuntament hi havia una majoria que volia protegir Sa Punta, fins que hem pogut comprovar que aquesta majoria no existia. És trist haver-ho de reconèixer, però hem de ser realistes.

Seguirem lluitant perquè Sa Punta no sigui urbanitzada, i crec que el GOB i tots els que estimen la naturalesa faran el mateix. Aquesta gent només ha aconseguit l’aprovació inicial i no poden fer res fins a la definitiva, el que suposa que tenim uns mesos per a seguir la lluita.

Ja he dit altres vegades que el que estan fent és suïcida, estan matant la gallina que ens dona els ous”.

El 10 d’abril de 1985 Antoni Sansó, en nom del PSM i acompanyat d’un munt de signatures de persones que es varen adherir, presenta a l’Ajuntament de Sant Llorenç unes al·legacions demanant que es revocàs l’acord d’aprovació inicial en base a què el projecte aprovat inicialment vulnerava l’establert a la Llei del Sòl.

El 19 d’abril de 1985 Flor de Card organitza una taula rodona amb més de 300 assistents, per discutir el polèmic tema de la urbanització de sa Punta amb l’assistència de quasi tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament i el GOB.

El 22 de maig de 1985 es debat al Parlament de les Illes Balears una Proposició de Llei a la qual el PSM demana que sa Punta sigui declarada Àrea Natural d’Especial Interès que s’aprovà passant-se a discutir-se a una Comissió on cada grup pot presentar les esmenes pertinents.

El 22 de juny de 1985 per tal d’exigir al Parlament que es respectassin al màxim els límits a protegir de Sa Punta, el GOB i Flor de Card organitzaren una festa popular a la plaça de l’Ajuntament.

Encara que el batle no es dignàs respondre a la sol·licitud de permís ni concedís autorització per connectar els aparells elèctrics i els focus, la festa es desenvolupà amb normalitat i hi acudiren més de cinc-centes persones de diferents indrets de l’Illa.

Per animar l’acte que compta amb diferents grups de música, l’organització internacional de defensa de la naturalesa “Greenpeace” va portar la balena inflable d’onze metres, símbol de l’organització.

El 17 de juliol de 1985 sa Punta de n’Amer es declarada ANEI per la Llei 8/1985 el que suposà l’exclusió dels complexos urbanístics projectats.

Arran d’aquesta Llei es redactà un Pla Especial el gener de 1986 on deixa clar que la totalitat del seu àmbit es classifica com a sòl no urbanitzable i es zonifica com a Paratge Preservat amb característiques corresponents a les d’Element Paisatgístic Singular.

Més per Sant Llorenç

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.