Era l’any 89, jo tenia 11 anyets i es presentava a nivell mundial el darrer vídeo musical de na Tina Turner que portava per títol “Simply the best”. Jo sabia poca cosa d’aquella dona, la meva referència de cantants anglosaxons es reduïa al “Si bebes no conduzcas” d’en Steve Wonder, en Michael Jackson i 3 o 4 més.

Ella era una de les cantants preferides del meu pare, “quan balla damunt l’escenari pareix un cavall” deia, també deixant ben clar de com li agradava la veu de na Tina. En Guillem, un dels meus germans, crec que gairebé no la coneixia, però era i encara és un gran aficionat a les carreres de cavalls de trot i aquell vídeo el va emocionar de tal manera que durant un parell de setmanes, no s’aturava, no ens aturarem, d’escoltar aquella cançó.

És cert que eren altres temps i la difusió que es feia d’aquests vídeos músicals era molt més concentrada en els grans artistes, fet que encara els feia ser més coneguts, però el que és del tot innegable és la força amb la que na Tina Turner omplia els escenaris i els seus vídeos músicals amb la tremenda personalitat que posseïa i la seva veu.

Com comentaven avui per la ràdio, n’Anna Mae Bullock, nom real de la cantant, va ser tot un exemple, tant de dona lluitadora a l’hora de denunciar els abusos del seu marit, fet que en aquells temps no estava ben vist per la major part de la societat, com de dona que, tot i vestir com li rotava, no feia servir en cap moment el seu cos com a reclam sexual.

Podria posar un munt de vídeos o imatges, o fer-vos recomanacions musicals d’aquesta cantant, però ja ho sabreu fer vosaltres a això, tan sols vull aprofitar per expressar tota la meva admiració cap a una persona d’una mida immensa totems com aquest són els que hem de menester 🙂.