El 19 d’agost del 2007 en Garau es presenta davant la Justícia com una persona honorable i intenta contraposar la figura d’en Moll, un ex contrabandista. Remarca davant la jutgessa que té tres carrers al seu nom i a part dels carrers aporta un munt de reconeixements.

En aquells moments és el president del Circulo de Bellas Artes i un dels principals impulsors del centre es Refugi al cuidat de persones sense sostre i marginats socials. Com si tot això pugui valer davant la Justícia per aconseguir la raó amb aquest assumpte.

El mateix dia surt al diari UH un escrit de Garau, “venda de quadres”, on defensa el valor d’aquests i afirmant que va ser en Moll qui es va encapritxar amb aquests quadres.

El 16 de desembre del 2007 la jutgessa decideix denunciar davant la Fiscalia a l’hoteler Moll i al ex Cap de Costes de Balears Garau. La titular del Jutjat de Primera Instància número 5 ha adoptat aquesta decisió després de que Moll explicàs amb tots els detalls el que va passar, dins el curs d’un plet civil pels pagaments realitzats a Garau, pagaments realitzats mitjançant diverses fórmules, amb diners negres, amb accions, compra de quadres…

El diari “el Mundo” transcriu una confessió d’en Moll davant la jutgessa ben interessant:

“Poco antes de la Navidad de 1990 Garau me dijo: ¿Que hay de aquello?. Le hice un talón a nombre de su señora por cinco millones de pesetas y me advirtió: Esto no puede ser tiene que ser en efectivo. Así que fui a reunir el dinero en negro. Hice un paquete bien hecho con los billetes y lo dejé a su nombre en el hall del Banco de Crédito Balear. Él lo recogió y lo ingreso en la caja fuerte que poseía en el banco. Siempre le pagaba en negro, Garau no quería saber nada de blanco”.

El 3 de maig del 2008 Antonio Barroso García, enginyer d’obres públiques publica damunt el diari UH un escrit, “los pleitos de Moll y su presunto engaño” on entre altres coses diu:

“El 3 de novembre de 1993 el Sr Moll i els seus fills Antonio i Salvador com apoderats de Royal Resort SA venen la societat Redo SA que formava part de la primera societat a les seves filles Ana i Mercedes a parts iguals per 3 milions de pessetes, quant ells mateixos l’havien valorat davant l’Ajuntament molt abans per 213 milions de pessetes, el que implica per altre part una il·legalitat de transferència de la concessió de la platja de Sa Coma, única activitat d’aquesta empresa”.

El 18 de maig del 2008 en Garau publica damunt el diari UH un escrit on entre altres coses diu:

“El yerno de Moll Antonio Autonell, administrador de Redo SA acompañado de Carlos Delgado me visitaron en mi casa (ojo, no en mi oficina profesional) para que les informara cómo prolongar la concesión de Redo SA. Les indiqué que, puesto que las prórrogas estaban prohibidas, la única manera, aparentemente legal, sería presentar una nueva concesión con pequeñas modificaciones, pues si bien podría interpretarse como un fraude de ley no había otra solución. Su respuesta fue que Autonell jugaba a paddle con Matas y éste lo arreglaría.

En efecto, Delgado y Matas con la ayuda de Fernando Garrido después de vencer muchas resistencias consiguieron la prolongación de la concesión de la playa de Sa Coma con unas condiciones inmejorables e impensables”.

Més per Sant Llorenç