Un company l’altre dia em feia aquest comentari, fent referència a les diferents modificacions de trànsit que s’han portat a terme al carrer Mossèn Galmés de Sant Llorenç.

Aquestes modificacions són, a més de difícils d’entendre, úniques en la seva aplicació, o jo no havia vist mai aplicar-les d’aquesta manera.

El company, en aquell moment en concret, em parlava de la intersecció entre el carrer Xaragall i la carretera, a on hi han col·locat ni més ni manco que tres senyals de “STOP”. De fet just n’han posat tres perquè el cantó  n’ha lliurat, té la direcció prohibida en sentit cap a Mossèn Galmés i era impossible posar-li.

Seguint amb la conversa ens vàrem posar a parlar dels semàfors que hi ha a l’alçada del carrer  de Santa Maria de Bellver.

És la primera vegada en la meva vida a on veig que, a un pas de vianants, tan sols hi ha semàfors a un dels dos costats, de fet això indica que quan travesses d’una part has de fer cas al semàfor, però si travesses de l’altre a on no tens el semàfor a davant, pots travessar lliurement, però alerta perquè els cotxes també podran travessar. Ah, i tot i que els passos estiguin a tan sols una metres de distància, és impossible guiar-se per l’altre.

A part d’això, continua el pas de vianants incrustat a dins d’una zona d’espera per voltar cap al carrer de la Basílica de Son Peretó, les repetides i també úniques a Mallorca línies amb ziga-zaga, que havien de servir per frenar el trànsit però es veu que no han servit de res, i la senyal lluminosa que hi ha a l’entrada de Sant Llorenç per la carretera d’Artà abans de la plaça dels Morers que fa no sé quants d’anys que no funciona.

“Però els que fan això en toquen saber més que tu i que jo” em comentava el company de forma irònica, jo amb la mitja rialla vaig afirmar, també de forma irònica, capejant amb el cap.

En fi, passau un bon dilluns.