Amb la intenció de retre homenatge al nostre enyorat col·laborador Joan Roig “Dalmau”, titul Tertúlia de cafè aquesta nova secció (recordem que en Joan va tenir una secció amb el mateix nom a la revista de paper Flor de Card des del juny de 1999, que va mantenir fins que la revista va deixar d’editar-se, a darreries del 2012, col·laborant després amb Card.cat en altres seccions).
Segurament hi parlaré un poc de tot (des de temes municipals fins a coses més generals), sempre des de l’humor i el sarcasme, i per començar comentarem la investidura del nou batle de dissabte passat:
Ens imaginam dos llorencins típics d’aquests que se passen hores a una terrassa del bar xafardejant (uns paroles, en resum) . Se pot imaginar que són jubliats, funcionaris amb molt de temps per berenar o autònoms que se queixen d’estar “molt enfeinats”, però que miraculosament sempre tenen temps de berenar al bar. En XISCO serà més de dretes i en TOMEU el podríem qualificar d’esquerrà de soca-rel.
XISCO: I què has vist que ja tenim nou batle?
TOMEU: I com vols que no ho sàpiga… si a totes les terrasses del bars se’n xerra. I Card.cat fins i tot ho ha explicat en tres cròniques diferents, per si no l’enteníem a la primera.
XISCO: I què en trobes?
TOMEU: Que vols que te digui… almanco tenim un batle “curro”.
XISCO: Trobes?
TOMEU: Això diu tothom.
XISCO: Entre tu i jo… ja és perquè és del PP, però és el Pedro Sánchez llorencí.
TOMEU: Ara que ho dius li té uns aires…
XISCO: Mira què te dic. Per Palma cerquen tres coses: bona presència, caure simpàtic i, clar, saber dur un govern. I en Jaume ja té ses dues primeres…
TOMEU: Però ara haurà de demostrar saber fer sa més important.
XISCO: Ben ver, ara té quatre anys per demostrar-ho. Però saps si ho fa bé… no mos durarà gaire per la Sala. Se’l rifaran per Palma…
TOMEU: Coverbos… tu que ets des PP.
XISCO: Vorem.
TOMEU: I tu que vas anar a la investidura… la resta què feia?
XISCO: Els del PP? Uh! Anaven tots molt endiumenjats. Se nota que celebraven…
TOMEU: I l’oposició?
XISCO: He de reconèixer que varen saber guardar sa compostura.
TOMEU: Supòs que és lo que toca…
XISCO: Es que vaig trobar molt magre va ser es carrioner.
TOMEU: Que no anava ben vestit o és que va dir algun disbarat?
XISCO: No, homo, lo que vull dir és que els calçons li venien un poc amples.
TOMEU: Que s’ha amagrit vols dir?
XISCO: Sí. Això des pactes se veu que desgasta.
TOMEU: Sí, però ara ja en dues setmanes… no me vull imaginar d’aquí quatre anys…
XISCO: No passis ànsia que es governar engreixa. Ara començarà a fer entrecots i recuperarà aviat.
TOMEU: Tanta sort, idò.
😎