6 milions de jueus, 5’7 milions de ciutadans civils de l’antiga Unió Soviètica, Entre 2’8 i 3’3 milions de presoners de guerra soviètics, entre 1’8 i 3’3 milions de polonesos, entre 300.000 i 600.000 serbis, 270.000 persones amb discapacitat, entre 130.000 i 500.000 gitans, entre 80.000 i 200.000 maçons, entre 20.000 i 25.000 eslovens, entre 5.000 i 15.000 homosexuals, 3.500 republicans espanyols, entre 1.250 i 5.000 testimonis de jehovà, etc.

També es va perseguir a altres religions ètnies i col·lectius com els sindicalistes, per exemple. En total es calcula que les morts portades a terme a durant l’holocaust nazi ascendeixen a 17 milions de persones.

Durant una visita a la que va ser la seu de la Gestapo a Köln, convertida ara en el “Centre de documentació del nacionalsocialisme”, vaig poder observar a les diverses sales emprades per interrogar i torturar als diferents, una sèrie d’exposicions, de la qual una d’elles encara em roman gravada a la retina i de la qual us faig avinent la foto del retall del diari que vaig fer.

En aquest retall de diari es pot observar la “lògica” aplicada pel règim nazi per la qual qualsevol familiar d’una persona amb un comportament no adequat o amb una minusvalia era mereixedor de la mort, ja que ells o potser els seus fills, eren susceptibles de patir el mateix “defecte” que l’afectat.

“Entre 1939 i 1945 aproximadament 200.000 persones d’Alemanya van ser víctimes de “l’eutanàsia forçada” aplicada pel règim nazi. Les víctimes que van ser assassinades eren majoritàriament persones amb discapacitats físiques i mentals, malalts de tuberculosi i fills de matrimonis mixtes entre alemanys i jueus. Tots ells tenien en comú que no lligaven amb la imatge nacionalsocialista de “l’ari fort” que hauria de reeixir en la “lluita per l’existència”. (Viquipèdia)

En tornar de viatge i encara trasbalsat per aquella imatge, vaig topar pel carrer un conegut que dirigeix un dels centres de referència de malalties mentals al Llevant de Mallorca i li vaig comentar, per saber-ne una mica més del tema, ell em va contestar ras i curt : “Sí, sí, va buidar els psiquiàtrics, va fer net, els va matar a tots.”

Esper que aquesta vivència serveixi per mentalitzar un poc més a la gent de l’absolut desastre que va suposar aquella guerra i aquell règim, i que com repetia de forma sistemàtica el conferenciant convidat enguany per l’OCB de Sant Llorenç, “Vull deixar constància del que va viure mon pare, amb l’esperança de que no es torni a repetir”.

Tot seguit, podeu veure el vídeo i un grapat d’imatges d’aquesta conferència. Si voleu veure una altra conferència que el mateix convidat va fer fa uns 6 anys a Manacor, la trobareu aquí.