Durant aquests darrers anys he fet uns quants viatges i, com que sempre m’ha atret veure països més avançats que no més endarrerits, n’he fet tres pel nord d’Europa, dos d’ells a Alemanya i un a Noruega. Puc constatar, perquè ho he tocat amb les mans (i olorat amb el nas 🙂) que en qualsevol d’ells la tendència és l’absoluta prioritat de cara al vianant i, en el cas dels nous cotxes la sensació és de, a part de no necessitar-ne tants perquè consten d’un transport públic molt millor que el nostre, la tendència sempre a l’alça del vehicle elèctric. En aquest aspecte el cotxe elèctric ha gaudit allà no tan sols de molts d’incentius, sinó també de prestigi social, ja que els cotxes destinats als serveis públics, gairebé tots són elèctrics. Aquí no ha estat així i fins i tot ajuntaments com el de Sant Llorenç tenen pensat retirar-ne les ajudes d’aquí a no gaire temps, passant a la llista de pobles com Búger, Ariany o Sineu (i crec que no n’hi ha d’altre a Mallorca), que no bonifiquen la taxa de l’impost de circulació.
Perquè ens fem una idea, a Noruega el més de setembre de 2021 del 100% de vehicles venuts, un 91’5% del total varen ser elèctrics o híbrids, fet impensable a Espanya a on la venda de cotxes elèctrics no va arribar ni a un 5% del total de cotxes venuts.
Taxa percentual de venda de cotxes elèctrics a Noruega des de l’any 2011 fins a l’any 2021
Certament Noruega n’és un país exemplar en aquest aspecte, fins i tot els busos urbans a Bergen estan electrificats mitjançant el mateix sistema que empren els trens, amb els fils elèctrics a dalt del vehicle com es pot veure a la imatge d’abaix. Per cert, que des del centre de Bergen a l’aeroport hi parteix un tramvia cada 5 minuts, just com aquí… (ironia).
Tot això fa que no tan sols la contaminació, sinó també el renou que emeten els vehicles, minvi de forma molt considerable i l’ambient sigui molt més agradable.
A banda d’això, les ciutats del nord d’Europa ja han implantat de forma eficaç les noves zones de baixes emissions, la qual cosa fa que si viatjau a aquestes ciutats, tan sols hi veureu cotxes elèctrics o com a molt híbrids pels seus carrers cèntrics i el transport públic (també electrificat a aquestes zones). A Espanya, de moment, aquesta mesura s’ha implantat a ciutats com Barcelona, Madrid, Sevilla i altres grans ciutats. A Palma s’hi havia d’implantar a finals de l’any passat però, pel que es veu, com que hi havia eleccions, varen voler esperar a que es fessin per allò de no perdre vots. A la vista estan els resultats.
En qualsevol cas, la tendència és que, a la llarga, a les ciutats s’hi faci servir més el transport públic, ja que la minva de cotxes pel centre, agilitzarà també els trajectes dels busos. Per acabar, així com aquí el transport públic està vist per un sector de la població com una cosa de pobres, allà té un ampli suport per part també de la població amb més “possibles”.
El suport al vianant
Al nord d’Europa la realitat que viven als carrers la gent que va a peu o passeja amb bicicleta és totalment oposada a la que es pot veure per aquí:
-Allà la mida de l’amplada de les voravies és igual o superior que a la de la calçada per a on transcorren els cotxes. Aquí moltes vegades hem de circular per voravies que ni tan sols arriben a 100 centímetres d’amplària, fet que fa que no hi càpiguen ni caminadors, cadires de rodes o cotxets, i més d’una vegada la gent que necessita manejar aquestes ajudes per circular, hagi d’anar per mig del carrer o, el que es pitjor, decideixi no sortir de ca seva a causa de la quantitat d’obstacles que troba pel camí.
-Allà les voravies són d’asfalt i o de rajoles immenses sense regruixos que dificultin la circulació per damunt elles mentre els cotxes als centres de la ciutat són disuadits amb calçades empedrades o amb “obstacles” perquè com a mínim no puguin fer-hi via. Aquí les voravies estan fetes d’unes rajoles horribles per al vianant que ralenteixen la seva circulació per damunt elles, mentre els vehicles gaudeixen del millor paviment.
-Allà les voravies no pateixen la inclinació de les sortides de les cotxeries, ja que gràcies a que són molt més amples, el rost que s’ha de deixar, tot i que moltes d’elles “moren” al nivell de la calçada, és molt menor, és igual a tota la voravia i no fa pujades i baixades continues que fan anar torts als vianants de forma continua com ens passa aquí.
-Els carrers són molt més nets, no hi ha gairebé brutor i sobretot no t’hi trobes merdes d’animals com sí que te trobes per aquí. Mira que costa poc fer baixar a l’animal de damunt la vorera perquè faci les feines per allà a on la gent no ha de caminar, però ni això.
-Les senyals, els arbres (no en vaig veure cap de tort), papereres i demés mobiliari urbà NO OBSTACULITZEN EN CAP MOMENT el transcórrer del vianant, no és tan complicat fer-ho, posau-hi una mica d’esforç.
Tot això fa que la gent que camina vagi molt més tranquila i menys estressada pels carrers, i aquesta alegria queda reflectida als seus rostres i els dona molta tranquilitat i qualitat de vida.
En qualsevol cas, i per mentalitzar una mica més a la gent de les dificultat d’alguns per circular, m’agradaria acabar amb un adhesiu que vaig veure no fa gaire per les xarxes, teniu-ho en compte 🙂.
