En Rubiales és el José Ramón Bauzá del futbol

Un impresentable, una persona que han col·locat allà i encara ningú sap els mèrits que ha fet per arribar-hi, un personatge que no sap estar ni mantenir la compostura i no té en ment que quan s’està al seu càrrec no només es representa als qui pensen com ell.

 

Aquest seria en quatre retxes (de lletra i no de droga com la que pareixia que havia pres amb el que va fer a la llotja), el perfil de qui amb el seu comportament ha aconseguit prendre el protagonisme a unes jugadores de futbol que qui sap si tendran l’oportunitat de tornar a aconseguir un campionat del món, el perfil d’un autèntic energumen. En 44 anys que tenc mai havia vist fer el ridícul d’aquesta manera a cap president de cap entitat esportiva, i mira que al Barça hi vàrem tenir en Gaspart, que era un “Hooligan”, però mai va arribar a aquests nivells.

 

Per sort sembla que en el devenir dels darrers dies el seu entorn, que el defensava perquè els hi tremolava la cadireta, ha començat a veure’s estret i allò que en un principi era un petit error sense importància, després d’uns dies en els que el ridícul ha comparegut i ha estat criticat a totes les televisions del món (llevat d’en Lama i quatre cavernícoles més que ho trobaven d’allò més normal), l’entorn ha començat a canviar de cantet i sembla que la de la final ha estat la darrera funció d’aquest pallasso, i no passarà com amb l’expresident que va arrossegar a tots els seus correligionaris de partit a la major desfeta de la seva història, que ha costat 8 anys de tornar a posar a lloc.

 

Els qui el defensau, que pensarieu si a qui hagués morrejat aquest senyor sense permís fos una filla vostra? No es pot voler pels altres allò que no voldries per a tu.

 

Per sort els 625.000 euros anuals que guanyava no li bastaran per comprar els vots de l’assemblea, amb aquest sou no m’estranya que no vulgui dimitir, potser el nivell de vida, vista la seva sobreexcitació a la llotja, era molt alt i amb el que cobrarà ara, no li bastarà per mantenir-lo.

 

4 pensaments a “En Rubiales és el José Ramón Bauzá del futbol

  1. Ara sí que si s’ho carreguen ( el que parlava com a company de Pedro Sánchez) ara caurà com Al Capone, per una anècdota que en principi la jugadora mateix va estar confusa, després que era normal i després – aconsellada – denúncia. Aclarir que actituds com aquesta són confuses. Però bé. Ara sí que faran llenya de l’arbre caigut. Aclarir que ni el personatge m’agrada per chulo i aprofitat i aquestas actituds actituds ¿masclistes? tampoc.

    • Estic d’acord amb el que dius de l’actitud de la jugadora, però potser fa falta estar a la seva pell per entendre la seva reacció. Dit això, molta gent parla només del que va fer a la jugadora, que per a mi ja és impresentable, però és que el que va fer a la grada és perquè en aquell moment hi anés qualcú i li digués “tu ja no fa falta baixis al camp” i cessar-lo de forma fulminant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.