El plat es pot fer un morrell. Llavors tendrem un plat esmorrellat.
En el nostre entorn, segons el moment descriptiu empram un concepte a l’altre.

Ja sabem que el Normatiu to pot atendre tots els localismes. No contempla el cas de morrel, i en el cas esmorrel ho recondueix cap a escantell, paraula estranya en la nostra parla habitual,

El DCVB mostra:

1. MORRELLm.
Esmorrell; porció que manca a la boca d’un recipient (Manacor, Palma).

ESMORRELLm.
Efecte d’esmorrellar; tros de la vorera o boca d’un recipient que s’ha trencat (Mall., Men.); cast. desportilladura, descantilladura. «Aquesta gerra té un esmorrell; no sé qui l’hi ha fet». Amb la teulada plena d’esmorrells, Sagarra Comte 138.
Fon.: əzmoréʎ (mall.); əzmuréʎ (men.).
Etim.: derivat postverbal de esmorrellar.

Aportació: Caterina Pons
Imatge de: Google