25 anys en marxa. Encara volem el Tren de Llevant. Pau Quina

En Pau ja era un adolescent quan es va fer la primera marxa pel Tren de Llevant i recorda haver participat en alguna d’elles …

Petita presentació: edat, on vius, en què treballes, …
Pau Quina Jaume, 42 anys, visc a Sant Llorenç, treball de professor de Llengua
Catalana a Secundària.

Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?

Record anar a una de jove. No me facis dir els anys que tenia, però era molt més jove
que ara, en tots els sentits!

Per què ho feies?
Teníem una via morta, inutilitzada, les carreteres col·lapsades i feia coió que no
tenguéssim un mitjà de transport com molts altres llocs turístics que suporten un
gran volum de gent.

Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per
haver-hi pres part?

Bon ambient, festiu, il·lusió per poder aconseguir una cosa… També he de
reconèixer que potser ho hagi idealitzat un poc tenint en compte que els records de
jove sempre se viuen millor.

Recordes amb qui anaves, anècdotes?

Record que hi havia els meus pares i que compartírem quilòmetres, però si no record
malament jo hi anava amb un grup d’amics.

Com explicaries a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia 8) el que
eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?

Unes marxes reivindicatives fetes pacíficament (actualment alguns no en saben de
fer això malauradament) i amb ambient festiu en què es demanava legítimament un
mitjà de transport que podia beneficiar el medi ambient i el transport de la gent.

Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, hem comès errades… Quines creus que han estat les errades de la plataforma?

La plataforma ha fet el que ha pogut, més contundentment no es podia demanar el
tren. Potser ha faltat crítica pública més forta cap alguns polítics d’esquerres que al
final no feren gaire cosa pel tren o el que feren ho van fer ben malament (la famosa
compra de vagons per exemple). Però la gran culpa que no es tengui tren és del
polítics, que són qui executen la voluntat del poble. Tant els d’aquí (alguns podrien
haver fet molt més) com els de Madrid (que mentre se gastaven diners amb
connexions de l’AVE sense miraments aquí misteriosament no volien gastar-hi ni un
euro).
Tampoc va ajudar gaire que en un moment donat se polititzàs tot: semblava un
enfrontament d’esquerres (tren sí) contra dretes (tren no).

Podries pensar que després de vint-i-cinc anys això acabaria així com està ara?

Com te deia abans, de jove tot ho veus possible. Així que no… jo hi veia un tren. Un
cop feta la Via Verda ja vaig veure que no. Va ser el cop definitiu, molt ben jugat per
la dreta per altra banda.

Si haguessis de fer una reflexió cap al futur, què diries?

Que tenim dos problemes: el medi ambient i el col·lapse a les carreteres. El primer
no sé si s’arreglarà amb els cotxes elèctrics, però la cosa encara està molt verda i no
sabem si realment en serà la solució, però això tampoc evitarà que el número de
cotxes, sobretot a l’estiu, sigui massa excessiu. Fer més carreteres no és viable (som
una illa i l’espai és limitat, no infinit) i els autobusos s’ha demostrat que pot ser una
solució provisional, però poc més, perquè embossen igual. Ho tenim fotut…

Creus que és una reivindicació vigent i justificada a dia d’avui?

En som un poc escèptic. Per una part si es fes un tren així com toca (la inversió seria
grossa, però no superior a trams similars de l’AVE) sí. És a dir que tardés més o
manco igual que un cotxe, que tengués freqüències adequades, sense transbords…
Un tren que tardi una hora més, s’hagi de fer transbord, i freqüències minses no és
pràctic, que és un dels projectes que vaig llegir que es volien fer. La mostra la tenim a
Inca i sa Pobla amb Palma. Per què funciona? Perquè és eficient: tardes més o manco
igual que amb cotxe i hi ha freqüències a voler. Si no s’aconsegueix això (eficiència)
no importa ni plantejar-s’ho ja que és una idea molt guapa i romàntica, però massa
costosa. Si se fa, que se faci bé.
A més, la Via Verda ja està molt establida (i no me pareix malament) i per fer un nou
tren s’hauria de tenir en compte. Un hàndicap més.

Si es fes una altra marxa hi aniries? Creus que tendria ressò, èxit o serviria per
alguna cosa?
Amb el govern actual seria perdre el temps. I amb un altre govern primer voldria saber quin projecte es presenta per sumar-m’hi.

2 pensaments a “25 anys en marxa. Encara volem el Tren de Llevant. Pau Quina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.