El Govern de les Illes Balears presenta, juntament amb entitats associades, el projecte europeu LIFE AdaptCalaMillor, una iniciativa pilot que compta amb el suport de l’instrument LIFE de la Unió Europea, per enfortir la resiliència de Cala Millor davant dels reptes ambientals actuals.
Comunicat: El Govern de les Illes Balears, juntament amb entitats sòcies, a presentat avui dimecres dia 20 de setembre, a l’Auditòrium Sa Màniga el projecte LIFE AdaptCalaMillor en un acte públic d’assistència lliure per a la ciutadania. Es tracta d’un projecte pilot que té com a pilars la participació ciutadana i la governança per impulsar l’adaptació al canvi climàtic a llarg termini del sistema de platges i l’àrea urbana de la badia de Cala Millor.
Amb el suport de la Unió Europea, la concessió del projecte LIFE AdaptCalaMillor suposa un recolzament al desenvolupament i preservació de Cala Millor com a destinació de sol i platja, mitjançant la generació de directrius científiques, integradores, sostenibles i centrades a les parts interessades.
Aquest projecte impulsat per la Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia, mitjançant la Direcció General d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, en coordinació amb el SOCIB; IMEDEA; UIB; Consorci Badia de Cala Millor; Associació Hotelera de Cala Millor i sa Coma; Fundació CONAMA; Instituto Hidráulico de Cantabria y Universidad de Cantabria, i LANDLAB.
La iniciativa compta amb una inversió final de 2.294.047 euros, 1.376.424 dels quals seran cofinançats pel programa LIFE de la Unió Europea. Està previst que els resultats es puguin transferir a altres destinacions turístiques de similars característiques, convertint Cala Millor en un exemple per a altres platges urbanes de la Mediterrània.
«Des del Govern de les Illes Balears estam plenament conscienciats davant del canvi climàtic i per això treballem de manera transversal amb iniciatives com aquesta», afirma el director general d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Diego Viu.
«Basant-nos en la ciència, ens hem d’anticipar a futurs escenaris i projectar plans d’acció publicoprivada a mitjà i llarg termini. El LIFE AdaptCalaMillor servirà per posar unes bases comunes a la lluita contra el canvi climàtic a les Illes Balears», conclou.
El projecte
LIFE AdaptCalaMillor validarà noves metodologies basades en la ciència i esquemes participatius i de governança que augmentin la resiliència de les platges urbanes. Així, l’aplicació a Cala Millor donarà lloc a la definició d’un projecte d’adaptació a llarg termini que es basa en la comprensió i l’acord d’un ampli ventall d’actors que comparteixen interessos i competències en aquesta badia.
La implantació d’aquest projecte evitaria els efectes físics, ambientals i socioeconòmics previstos per a aquest tram de la costa de Mallorca. LIFE AdaptCalaMillor proposarà una transformació a llarg termini del sistema de platges i de l’àrea urbana per augmentar la resiliència de les infraestructures, els serveis ecosistèmics i la socioeconomia davant d’aquests impactes previstos.
Mesures
Els projectes d’adaptació a llarg termini han d’incloure com a alternatives mesures suaus, necessiten un enfocament multidisciplinari integrat amb una base científica sòlida per tenir una resolució important a escala local, i així construir el procés de presa de decisions sobre prediccions sòlides.
Així, en l’àmbit geogràfic, que arriba a 1,5 km² de la platja micromareal de badia semitancada, un perímetre de 5 km i una amplada d’1,5 km des de la línia de la costa fins a aproximadament 20 m de profunditat, es produiran mapes de perills, vulnerabilitats i riscos per a les dimensions físiques, ambientals i socioeconòmiques relacionades amb els escenaris per a les escales a mitjà i llarg termini del 2030 i 2050.
A continuació, seguint una metodologia multidisciplinària integrada ad hoc, es combinaran i avaluaran impactes i riscos associats per a l’elaboració de mapes multirisc que servirà per decidir sobre estratègies d’adaptació integrades a nivell local. Aquesta metodologia inclourà mesures urbanes, legislatives, socioeconòmiques, físiques i ambientals compatibles. A més, es conclourà amb la redacció d’un pla conceptual i d’avantprojecte d’urbanització del litoral de Cala Millor, que suposarà una superfície total estimada de 85.795,4 m² i projectes executius de construcció de mesures a punt per a l’execució.
Aquest procés de definició d’estratègies d’adaptació i projectes específics de desenvolupament serà el resultat d’un procés progressiu participatiu i multigovern que es durà a terme durant tot el projecte.
Previsió de l’impacte
Cal assenyalar que els impactes del canvi climàtic al litoral de les Illes Balears a partir de projeccions per al 2050 i el 2100 apunten a la pèrdua de platges i a l’afectació d’edificacions i infraestructures. Concretament, a Cala Millor, com a molts llocs costaners de les Illes Balears i en altres regions mediterrànies, això afectarà la principal activitat econòmica, ja que els serveis turístics se situen a primera línia de costa en destinacions típiques de «sol i platja».
Segons l’antic projecte PIMA ADAPTA COSTES, la platja urbana de Cala Millor es veuria afectada per una pèrdua de platja seca d’entre un 33 i un 66 % el 2100, ambdós escenaris considerant les condicions climàtiques menys favorables. En altres escenaris, la pèrdua de superfície de platja seria inferior al 33 %. El procés d’erosió seria per a qualsevol esdeveniment irreversible, pel fet que el fons de la platja està limitat pel passeig marítim i perquè la fisiografia i els usos humans n’impossibiliten el retractament.
Pel que fa a la socioeconomia, al voltant del 74 % dels habitants de Cala Millor treballen al sector serveis i la resta ho fa al sector de la construcció, molt relacionada amb el turisme. Al final de la temporada d’estiu, els guanys poden pujar fins a 75 milions d’euros només en aquesta ubicació. Per aquests motius, els impactes socioeconòmics dels efectes del canvi climàtic als municipis de Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera seran crítics.
Així, es veuran afectats per la pèrdua del servei ecosistèmic recreatiu que ofereix la platja. Tots els escenaris climàtics i escales temporals, inclòs l’actual, presenten pèrdues en aquest servei, amb un impacte important a Sant Llorenç des Cardassar. En aquest municipi, la pèrdua variaria entre els 16 milions d’euros a l’escenari actual i els 136,3 milions per a la situació més adversa. Per Son Servera, les pèrdues passen dels 5,4 milions d’euros en l’escenari actual als 26,7 milions segons estimacions per al 2100, escenari de canvi climàtic i condicions adverses.
Aquesta proposta s’incorporarà a les autoritats competents nacionals, regionals i locals de la zona costanera per ser informades i formades sobre riscos basats en la ciència i les solucions integrades d’adaptació per a Cala Millor. El grup de treball creat serà l’eina principal per articular la governança, ja que unirà almenys 16 administracions públiques que comparteixen competències a l’àmbit litoral, com són: l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic i Direcció General de Costa i Mar, les direccions generals de l’Administració autonòmica d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic; Espais Naturals i Biodiversitat; Recursos Hídrics; Territori i Paisatge; Costes i Litoral; Treball, Economia i Salut; Turisme; Ports i Transport Marítim; els departaments del Consell de Mallorca d’Urbanisme i Territori, Sostenibilitat i Medi Ambient i Turisme; i els municipis de Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera. El procés de govern també inclourà el sector privat, que estarà representat principalment pel Consorci de Turisme de Cala Millor -CONSORCIO- i l’Associació d’Hotels de Cala Millor.
Per la seva part, el director general de Costes i Litoral, Carlos Simarro, ha valorat aquest enclavament turístic i ha destacat la seva idoneïtat per a dur a terme estudis per a mesurar els efectes del canvi climàtic i posar en marxa solucions sostenibles i eficients. “Des del Govern tenim un escenari meravellós, amb activitats d’aquest tipus, per a abordar els reptes del present i, sobretot, de futur”, ha afirmat.
També ha assistit a l’acte el director Insular de Turisme per a la Governança i la Sostenibilitat, Pedro Mas.