Mot es desús en l’entorn humà. En temps de mancances –no siguis estugós– s’utilitzava per convèncer els infants que menjassin de tot, que no fossin triats a l’hora de menjar.

Després vingueren temps de baldor i de racions segons caprici  i a petició del començal.

Actualment l’he sentit referit a animals. Per exemple “les ovelles són animals gregaris, porucs i estugosos…”

El DCVB mostra:

ESTUGÓS, -OSAadj.
Que sent repugnància; triat, molt exigent en el menjar (Mall., Men.); cast. remilgoso, nauseoso. Com los tuisos són animals delicats y estugosos, un any de estos no fan res, Fontanet Conró 45. Com veren aquella veyarda… Dexau-la passar!… deyen perque n’eran estugosos, Alcover Rond. ii, 203. «Jo no vull menjar aquest aguiat: en som estugós».
Refr.
—«Tots ets estugosos són bruts» (Mall.).
Fon.: əstuɣós (mall.); əstuvós (men.).
Etim.: incerta; sembla relacionable amb estuc, com l’italià stuccoso ‘fastigós’, stuccare ‘fastiguejar’.

Imatge de Google