Adesiara s’assenyala que de futbol i docència tothom en sap fins a l’infinit.

En tot cas l’escola és lloc idoni per ficar-hi cullerada des del més absolut desconeixement; i encara pitjor, ficar-hi cullerada des de la voluntat d’usar l’escola i la docència com a arma política. La prova fefaent és que cada polític que ens toca en sort electoral, -i també abans digitats, el mal vé de vell- sigui Ministre o Conseller redacta la corresponent “norma” segons els seus interessos del moment.
I es clar, el docents, que també tenen ideologia i interessos, es veuen sotmesos a un desconcert sense fi. I aixíi ens va!

Bò és que, al manco un dia a l’any, recordem la importància de la professió docent.
Valorem la transcendència d’aquells abnegats docents que ens ajudaren a ser el que, avui, som.
I com a comunitat local ens preocupem -i ocupem-  de la seva motivació i benestar.

Mestres atesos i motivats que, més allà de notes i coneixements estructurats adobin un entorn on pugui arrelar el desenvolupament i la creativitat dels infants.

I tot sense oblidar, com assenyala Gabriel Janer a la seva deliciosa “Petita memòria d’un mestre del meu temps” (Ed. Galba, 1975): en el seu convit a “rompre per sempre la dolça, trista, pacífica inèrtcia del repòs”.

“Jo no crec que l’escola pugui transformar la societat. Crec que la societat transforma l’escola i l’ajusta a la seva força de permanència, als seus egoismes, a les seves raons estretes i rovallades. Per això he volgut comunicar-vos el gust d’aquests anys -Fa referència al dietari 1976-1972 que conforma la publicació). Res no ha estat en va, encara que, a vegades, tot el que hem viscut només ens serveixi per renegar. Perquè cal tenir fe en l’home i en la seva història. Aquella fe en la Història que propugnaven els llibres de lectures de la nostra infància, però, naturalment, entesa d’una manera totalment oposada. Cal esperar d’aquest combat solitari i absurd contra les forces d’una incultura massa enconada, en un temps de llibertats massa teòriques, teòricament perfecte, en el millor dels possibles temps teòrics. Gira full amic, i pensa que encara no hi és tot en aquest llibre, car queden moltes paraules dins el gavats de les retriccions. Gira full i que la meva aventura sorgeixi davant els teus ulls com una agonia. Com una llarga lluita que ens abligui a tu i a mi a rompre per sempre la dolça trista, pacífica inèrcia del repòs. 

(Imatge de la Medioteca de Card.cat)