Fa anys, el mestre, bon amic, escriptor i periodista manacorí Rafel Ferrer Massanet, em va ensenyar que la primera regla a l’hora d’escriure una notícia és posar-se “en la pell dels altres”, contrastar la notícia amb la persona afectada i esperar que al final es faci justícia.
Aquest dies assistim atònits i escandalitzats a la notícia de condemna a 9 anys de presó a un jutge, Manuel Penalva, i un fiscal, Miguel Angel Subirán, per greus acusacions com són pressions i amenaces, obstrucció a la justícia i omissió de perseguir delictes de revelació de secrets a certs mitjans de comunicació, fets tan greus varen passar a Mallorca durant la instrucció del Cas Cursach i varen ocupar les pàgines de diaris de tot el país.
Des de l’any 2009 fins al 2016, el fiscal ara condemnat va ser el garrot de desenes de polítics, molts dels quals no havien delinquit i patiren anys d’imputacions i acusacions que ocuparen pàgines i pàgines de diaris regionals a Mallorca, sense tenir quasi ni dret a defensar-se de la opinió social. Mentre ells i els seus familiars sofrien, d’altres sembraven la dubte damunt el seu honor causant la seva mort civil. La reparació total dels perjudicis ocasionats, en especial a aquells que foren arrestats injustament, imputats, obligats a pagar elevades fiances judicials, no pot ser mai rescabalada perquè el mal ja està fet.
Sempre queda l’ombra de dubte d’una etapa molt obscura on certament hi va haver corrupció política, però vist el vist, també corrupció judicial.
Tot plegat, i tornant a l’inici d’aquest article, ens obliga a la professió periodística també a reflexionar sobre el respecte a la presumpció d’innocència. Com bé deim a “posar-se en la pell dels altres” com tant bé deia Rafel Ferrer.
Per què parl d’això, avui? Perquè record gent del meu entorn, polítics que coneixia prou bé que són persones honestes, senzilles que varen patir molt i molt injustament. Catalina Julve i Miquel Àngel Grimalt, dos polítics manacorins, consellers feiners, entregats a la funció pública que es varen retirar de la política per poder defensar-se de les greus acusacions d’aquest fiscal entre d’altres. Acusacions com frau, malversació, finançament il·legal, prevaricació… i un llarg rosari de interrogatoris i desfilades pels jutjats gravíssimes amb el sofriment propi i de les famílies, i el morb i gust del que viuen del sofriment aliè. No em vull deixar altres polítics que patiren idèntica sort com Rafel Duran, Toni Pasqual, Neus Truyol…
La justícia arriba tard i ja per això deixa de ser justícia. Ells foren absolts, desimputats, o les causes arxivades. Però el mal ja estava fet. Que el fiscal que llavors els acusava ara sigui condemnat a 9 anys de presó, denota que alguna cosa falla en aquest país amb la justícia. Els jutges i fiscals han d’investigar però per damunt de tot ho han de fer amb garanties cap a la presumpció d’innocència i només en tenir prou indicis han de processar. En cas contrari assistim a una disfunció molt greu de la justícia.
Que mai més la nostra terra hagi de ser escaparat de tot el que va passar; de persecucions polítiques intencionades, de mitjans que condemnaven sense proves, de funcionaris judicials corromputs en el deure de impartir justícia. Com a societat no ho podem tolerar. Com bé diria Rafel Ferrer avui, seria senyal de que “nos ens posam en la pell dels altres”.
El jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Angel Subirán, han estat condemnats a 9 anys de presó per greus acusacions com són pressions i amenaces, obstrucció a la justícia i omissió de perseguir delictes de revelació de secrets a certs mitjans de comunicació.