La XVIII trobada del Grup d’Estudis Etenopoètics que va tenir lloc a Castelló els dies 3 i 4 de novembre va comptar en representació manacorina.
En aquesta trobada anual, es va presentar el llibre «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya» (1922-2022), amb la participació de la manacorina Bàrbara Duran Bordoy i Salvador Rebés Molina. El que havia de ser un volum per a commemorar cent anys de les missions de l’Obra del Cançoner ha esdevingut un volum en memòria de dues persones que ens deixaren al llarg del 2022: Josep Massot i Muntaner (molt vinculat a Manacor) i el professor, polític i promotor de la glosa menorquina Joan Francesc López Casasnovas.
La magna Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) es va iniciar el 1922 gràcies al mecenatge de Concepció Rabell i Civils, que deixà un patrimoni que subvencionava missioners dedicats a la recerca de cançons i músiques de tradició oral dels Països Catalans, i que executà el seu marmessor Rafel Patxot. S’ha de recordar que en la missió de 1926 van venir a Manacor, recollint nombrosos documents entre els quals destaca la dansa dels Cossiers.
Aquest volum volia ser, sobretot, un reconeixement d’aquest col·lectiu d’investigadors al treball gegantí de Josep Massot i Muntaner al voltant de l’Obra del Cançoner. Tots els materials recollits fins al 1935 foren reunits i enviats a Suïssa quan va esclatar la Guerra Civil, i tornaren precisament per la gestió directa i intensa de Massot i Muntaner, que no va descansar fins a recuperar aquest tresor de cultura popular. Rafel Patxot s’havia negat a tornar a Espanya mentre el dictador Franco visqués, i així va morir a Suïssa. Gestor de tots els materials de l’OCPC, semblava que aquests materials romandrien per sempre a l’estranger fins que les gestions del pare Massot procuraren la tornada de totes les caixes amb documents a l’Abadia de Montserrat, que és la que en té cura fins avui dia.
Josep Massot era un home extraordinàriament generós, que ajudava a tots els investigadors que se li apropaven. És per aquest motiu que Bàrbara Duran volgué formar part de l’edició del volum com a coordinadora, car com ella mateixa explica, se sent molt en deute amb Massot i Muntaner, que li va procurar materials per a la seva tesi doctoral i també un suport personal que Duran no oblidarà mai.
Una altra manacorina, Maria Magdalena Gelabert, participa amb un article que va publicar, precisament, la revista Perlas y Cuevas, titulat «Josep Massot i Muntaner, honor i gratitud», on dibuixa de manera exacta l’alçada intel·lectual d’aquest savi; així com «Josep Massot i Muntaner i Antoni M. Alcover».
Bàrbara Duran publica en aquest llibre «La missió de 1932 de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a Mallorca: reconstrucció de l’itinerari i identificació del repertori publicat a Materials. Volum XV a partir dels documents de la Biblioteca Bartomeu March», un estudi dedicat al seu professor Joan Moll i Marquès, que fou pioner en l’estudi del músic Baltasar Samper, el «missioner» que va recollir pràcticament totes les cançons de les Illes Balears. Cal dir que Joan Moll va ser l’intermediari que va aconseguir que la filla de Samper cedís materials de son pare a la Biblioteca Bartomeu March de Palma, cosa que ha permès a Duran completar l’itinerari de 1932, del qual s’han perdut els documents.
