Concretament d’haikús, i no qualsevols sinó que  escrits ni més ni manco que per la nostrada Francisca Grimalt, i recollits en Camins  i caus, el nou llibre de la col·lecció Pou Vell.

Recordem que els haikús són una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses i que des de fa anys han arrelat també per aquí. És un poema breu, té 3 versos  de 4-6-4 síl•labes (comptant amb la mètrica catalana) i sovint capta la màgia de la naturalesa o d’un instant (i així ho fan els de na Francisca).

Per fer la presentació més original i sensorial, na Francisca i els seus companys (que ara anomenarem) van intentar captar l’atenció de tots els sentits del públic present: l’oïda, amb l’escolta dels poemes que anaven acompanyats del so de la guitarra del seu germà Miquel; la vista, amb la projecció d’algunes pintures de Felip Blau; el tacte, amb una escultura del mateix Felip; el gust, amb unes mitges llunes boníssimes que va fer la mateixa Francisca, i xampany; i l’olfacte, amb les herbes aromàtiques que decoraven la sala. Com veis, idò, tot estava ben preparat per gaudir d’un moment especial. En aquest sentit, tampoc cal obviar les encertades introduccions que van fer a l’acte el regidor de Cultura, Miquel Font, i en Guillem Pont, que va guiar habilment tot l’acte.

Res més, idò… ara just falta el més important: degustar des de casa aquests petits poemes que diuen tant. Bona feina, Francisca!