Amidar, en la seva dicció midar, va ser molts anys mot ben viu i usat. Fonamentalment en tots aquells anys dels segle xx on les dones llorencides es dedicaren al brodar i congecció de bruses i vestits.
Es canaven les terres i es midaven les robes.i es mesurava el blat.

Com en molts altres cases, segurament per seblança amb el castellà el “medir” va anar agafant força i substituí bona part de les paraules específiques.

El DCVB mostra:

AMIDAR o MIDARv. tr.: cast. medir.
|| 1. Avaluar l’extensió d’una cosa per comparació amb una extensió presa com a unitat.
|| 2. Caure de dalt a baix d’un lloc elevat. «Midar sa paret»: caure de dalt la paret (Mall., Men.).
|| 3. Ferir en tota l’extensió de l’instrument que pega; tupar (Mall., Men.).
|| 4. Calcular o compendre la intensitat d’una cosa.

El DIEC2:

amidar

1 v. tr.[LC] Determinar, prendre, les mides (d’alguna cosa). Amidar amb el metre. Amidar a pams. Amidar un camp.
2 v. tr.[LC] Avaluar amb una mida (una magnitud lineal). Amidar la llargària i l’alçària d’una paret.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google