El desembre de 1960 va aparèixer el primer número de la revista Perlas y Cuevas, fundada per mossèn Baltasar Pinya. Tot i que hi va col·laborar des del primer moment l’escriptor, periodista i historiador manacorí, Rafel Ferrer Massanet que la va dirigir fins l’any 1994, any que va passar a la direcció al seu fill, Antoni Ferrer Vallespir. Fins l’any 2011 la revista va ser quinzenal, i a partir de l’any 2012 va passar a ser mensual.

Antoni, tenies només dos anys quan el teu pare es va fer càrrec de la direcció de la revista Perlas y Cuevas. Quins són els teus primers records envers la revista?
Efectivament, quan la revista neix jo tenia dos anys, això significa que sempre l’he vista dins ca nostra. La meva vida ha estat sempre lligada a la revista. Hem crescut plegats, l’he sofrida i l’he gaudida. Hem compartit molts bons moments i alguns no tan bons, 63 anys donen per molt.

A partir de quin any començares a col·laborar amb la revista?
A poc a poc em vaig anar integrant, amb petites col·laboracions fins que, amb el temps, vaig anar agafant responsabilitats.

Des de la seva fundació quants de col·laboradors ha tingut la revista?
Possiblement més de tres centenars. Saps del que estic més orgullós, Magdalena? Que d’aquests tres-cents col·laboradors han sortit més de una trentena de llibres de textos procedents de la revista.

Quins records tens de les entrevistes conjuntes que va fer la revista a Iberotel?
En tenc molt bon records. Va ser una secció estrella de la revista durant molts d’anys. Eren sopars que es celebraven majoritàriament a hotels del grup Iberotel de Cala Millor. Hi havia molt bon equip coordinat sempre per Rafel Ferrer Massanet, en Josep Maria Salom, Llorenç Gibanel, Gaspar Fuster Veny, Antoni Sureda Parera, José Mateos, Joan Carles Gomis, Cati Perelló, José Luís Rodriguez, els germans Toni i Pep Forteza, Alfonso Puerto, Jaume Duran, Bel Servera i tu mateixa, Magdalena. Entre els convidats vàrem tenir en Joaquin Calvo Sotelo, en Torcuato Luca de Tena, en Fernando Esteso, en Vicente Parra, na Silvia Tortosa, en José Luís López Vázquez, n’Agustí Vilallonga, en Tomeu Penya, en J. J. Benitez, en Francisco Bosch, en Pedro Riche, en Sebastià Rubí, en Josep Massot i Muntaner, na Montse Ferrer, na Rita Pavone, sa Princesa Diana de França, n’Ana Mariscal, en Joan Riera Ferrari, n’Arturo Fernández, en Miquel Àngel Nadal, n’Esperanza Roy, na Mary Sampere, en Gabriel Janer Manila, polítics com Gabriel Cañellas, na Maria Antònia Munar, n’Abel Matutes, en Jorge Vestringe, i un llarg etccètera.

Com definiries el teu pare i la seva obra?
El meu pare ho va ser tot per a mi. Tot el que sé m’ho va ensenyar ell. Va ser el meu mestre i el meu guia. El meu pare era un home íntegre, recte, treballador, honrat, amic dels seus amics i molt exigent amb ell mateix, amb jo i amb els seus col·laboradors. Era molt perfeccionista. Gràcies a ell vaig aprendre a caminar per la vida amb la cara alta i amb dignitat. Estic orgullós d’haver tengut un pare com ell. El seu llegat és immens: més de mig centenar de llibres, milers de treballs periodístics i d’investigació històrica, va crear col·leccions literàries, i fins i tot va obrir una galeria d’art. Va ser un bon conferenciant, un bon orador, un bon pregoner. Va presentar llibres, exposicions, fins i tot va ser lletrista de cançons molt populars a la dècada dels seixanta amb Los 5 del Este. Va ser, també, cofundador de l’Associació de Premsa Forana i autor del seu logotip. A la dècada dels vuitanta va ser pioner en publicar reportatges dedicats a la guerra civil a Manacor, quan aquesta temàtica era encara tabú al nostre poble. M’agradaria afegir, també, que darrere del meu pare sempre hi va haver la meva mare, na Petra Vallespir, que sempre va estar en el seu lloc, ajudant a on fes més falta. Gràcies a ella, tant el meu pare, com jo mateix sempre vàrem poder treballar en el que més ens agradava. Jo no sé si vaig ser el millor fill per ells, però si et puc assegurar, Magdalena, que ells si varen ser els millors pares per jo.

Pel que fa als valuós arxius de la revista compilats per Perlas y Cuevas, que ha deixat constància del pas del temps a Manacor, els cedires tot a l’Ajuntament de Manacor?
Amb el temps, el meu pare va aconseguir reunir un arxiu dels més importants sobre la història de Manacor. Fa uns anys, i a petició del batle Miquel Oliver, vaig cedir aquest arxiu per un període de 25 anys a l’Ajuntament de Manacor amb la finalitat de que fos ordenat, informatitzat i es posàs a disposició dels estudiosos de Manacor i la seva història. Me consta de que na Pilar Castor, l’arxivera municipal, fa una excel·lent feina. L’arxiu no ha pogut caure en millors mans. Estic molt content amb aquesta cessió.

Com serà l’acte d’acomiadament de la revista?
Aquest divendres dia 15, a les 19h en el Teatre de Manacor. Serà una acte molt important per tots els que formam part de la gran família del Perlas y Cuevas ja que suposa el seu final. Tot té un principi i tot té un final, Magdalena, i es final de la revista arriba ara. 63 anys és una edat respectable i ja no fa lleig baixar la barrera. Crec que ja hem complit i estam orgullosos del treball que hem fet i del llegat que deixarem. Serà impossible estudiar el segle XX a Manacor sense comptar amb el Perlas y Cuevas. Som una part de la memòria de tinta del nostre poble i això ens enorgulleix.

Qui presentarà l’acte?
L’acte d’aquest divendres 15, serà presentat per na Maria Magdalena Gelabert Miró, i en ell intervendran en Toni Tugores, el president de l’Associació de Premsa Forana en Rafel Puigserver i jo mateix. També diran unes paraules el batle Miquel Oliver, la consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca i el diputat al Parlament Balear, Rafel Nadal Barceló en representació del Govern Balear.

Pel que fa a la part musical, quins artistes has convidat?
La part musical anirà a càrrec d’en Tomeu Matamalas i en Pep Alba. A la sortida obsequiarem als assistents amb una bossa amb una botella de vi de Bodegues Pere Seda amb etiquetes dissenyades per na Carme Fuster, el primer número del primer setmanari que va sortir a Manacor, El Manacorense, que data del 3 d’agost de 1889, una carpeta amb tres fotografies llestes per emmarcar del fotògraf resident a Manacor Xavier Sansó i quatre llibres de la editorial manacorina Es Cau edicions: «Jaime de Juan i Pons: breves pinceladas de una vida apasionante», Costumari metafòric II de Josep M. Salom, Pantallazos de vida de Juan Riera Dalmau i Antoni Ferrer Vallespir i la reedició en facsímil de Saluet de Rafel Ferrer Massanet llibre que data de 1978.

Quins són els teus projectes de cara al futur, Antoni?.
Tu saps, Magdalena, que no estaré aturat. No hi sabria estar. La revista es tanca, però he creat una editorial que traurà dos o tres llibres a l’any, entre ells reedicions d’obres del meu pare que ara estan esgotats. La finalitat es donar-lis una nova vida i que les generacions futures els puguin conèixer. Prest reeditarem Manacor, de la pedra a la paraula, i en el 2025 veuran la llum Síndrome de Capricorni, Buenas noches amor, La tia Antònia i la mar gran, Plaguetes de pèrdues, etc. Es Cau edicions també té previst treure un llibre sobre el rodatge en 1969 a Porto Cristo de la pel·lícula Una droga llamada Helen. El llibre sortirà el pròxim mes d’abril i tendrà distribució nacional.

Moltes gràcies, Antoni, i enhorabona per la feina feta al llarg d’aquests anys a la revista, el teus pares estarien molt satisfets de veure que has continuat tants d’anys al front de Perlas y Cuevas. Sort en aquesta nova etapa.