La revista Perlas y Cuevas es va acomiadar per la porta gran. El divendres dia 15 de desembre de 2023, va ser el dia triat per l’actual director de la revista Perlas y Cuevas, Antoni Ferrer Vallespir, per celebrar l’acte de comiat de la trajectòria periodística de la revista, que al llarg de 63 anys, ha estat al servei de la ciutat de Manacor. Mentre el nombrós públic assistent ocupava la sala major del Teatre, hi va haver una projecció d’imatges antigues de Manacor.
La presentació de l’acta de benvinguda va anar a càrrec de Maria Magdalena Gelabert.
«Senyores i senyors, autoritats, batle de Manacor, representants del Consell de Mallorca i del Govern de les Illes Balears, regidors i regidores de l’Ajuntament de Manacor, Sr. Antoni Ferrer Vallespir i família, membres de l ‘Associació Premsa Forana, historiadors i investigadores, companys i col·laboradors de la revista Perlas y Cuevas, un mitja que al llar de 63 anys, ha estat vehiculador dels batecs de la ciutat de Manacor, tant des de la perspectiva informativa com d’investigació històrica i cultural.
En nom de la família Ferrer Vallespir i Ferrer Massanet, i de tot l’equip que al llarg dels anys hem format part, d’una manera o altra, de la revista Perlas y Cuevas i de manera implícita, a la figura de qui en va ser l’ànima, Rafel Ferrer Massanet. Alhora, també és un homenatge a tot el periodisme manacorí i a totes les persones que al llarg de les darreres sis dècades s’han dedicat a la recerca de la notícia i a la investigació sobre qui som, que feim, com ho feim, on , quan i per què. Els sis pilars de la informació periodística. I ho han fet, des de Manacor però projectats cap al món, de la localitat i cap a la globalitat, cap a la universalitat del coneixement humà i cap a la globalitat, cap a la universalitat del coneixement humà que compartim, de cada vegada mes, arreu del món.
Per tot això, hem concebut aquest acte com una celebració festiva i alegre, sense deixar de banda el rigor i el gust per la feina ben feta. Anit, en consonància amb el perfil de la revista Perlas y Cuevas i amb la seva història llarga i fructífera, comptarem amb la presència de diverses persones que agafaran la paraula en nom de la revista per tal de ser la veu que representi la importància de la seva trajectòria, sobretot en el camp de la divulgació de la investigació històrica i dins el conjunt de la Premsa Forana de Mallorca, també comptarem amb la direcció de la revista i amb els representants institucionals que ens han volgut acompanyar avui vespre. La nota musical serà a càrrec de Tomeu Matamales i el seu grup format per Pep Alba i Martí Gomila, que han preparat un repertori molt especial per aquesta vetlada. Desitjam que sigui del vostre gust.
Any rere anys, des del 1960 Perlas y Cuevas ha debanant el fil de la vida manacorina amb números i teixits i cosits fins a arribar a la xifra astronòmica de 1429 revistes que combinaven l’actualitat de cada moment amb les inquietuds i els anhels dels manacorins i les manacorines i de la seva ciutat. Una ciutat, Manacor, que hem vist canviar i créixer considerablement , en tots els aspectes: urbanístic i d’infraestructures però també a nivell econòmic, cultural, social i poblacional (Manacor ha passat de 22.000 ciutadans i ciutadanes de l’any 60 als 55.000 d’aviu), Per força els canvis han estat significatius i la revista Perlas y Cuevas ens n’ha ofert el testimoni.

Tot seguit l’investigador Antoni Tugores, en representació de la línia de divulgació de la investigació històrica de la revista Perlas y Cuevas, va ser l’encarregat d’oferir el primer dels parlaments i es va centrar en la dècada dels anys 70, de la què en va fer un exhaustiu repàs a partir de les notícies més destacades publicades a la revista.

Acabada la intervenció de Tugores, hi va haver la primera actuació musical de l’acte d’acomiadament de la revista «Perlas y Cuevas», a càrrec de tres grans músics pioners de la dècada dels seixanta: Martí Gomila, Pep Alba i Tomeu Matamalas. En Martí Gomila va ser un dels membres fundadors de l’històric conjunt Los 5 del Este, format a Manacor l’any 1962. El 1965 es va incorporar al grup el guitarrista i cantant Pep Alba, que va esdevenir el director i l’ànima del grup fins 1987, any en què es va dissoldre el grup. El 1965, en Martí Gomila continuà la seva carrera musical amb el Grupo 15, també manacorí, fins que el 1970 passà a formar part del grup Amigos, en el qual coincidí amb el cantant, guitarrista i bateria Tomeu Matamalas. Amigos va estar en actiu fins el 1985. Els darrers 20 anys, en Martí, en Pep i en Tomeu han coincidit en un munt de projectes musicals entre els quals s’hi compta el format de trio bàsicament acústic i amb predomini vocal que utilitzaren divendres a vespre per al públic una mostra del repertori que interpreten actualment. Entre els parlaments dels diferents participants interpretaren les peces : Manacor, anys d’al·lotell de Toni Mus-Toni Parera; Sols per tu de Josep Alba; Tot ja és mort, de Toni Musi Toni Parera, i tancaren la seva actuació amb Mi pequeña Rosita de Rafel Ferrer Massanet-Joan Fons.
La segona intervenció va anar a càrrec de Rafel Puigserver, President de l’Associació de la Premsa Forana, qui va destacar el treball de Rafel Ferrer Massanet, un dels fundadors de la Premsa Forana.
A continuació, un emocionat Antoni Ferrer Vallespir, director de la revista va començar la seva intervenció amb aquestes paraules:

Bon vespre
Es número de Perlas i Cuevas que sortirà sa pròxima setmana serà molt important dins la història d’aquesta revista ja que serà el darrer. Després de 63 anys i 1429 números el Perlas y Cuevas ens diu adéu. Tot té un principi i tot té un final, i el final des Perlas arriba ara.
El primer número va sortir el 24 de desembre de 1960. Tenia 12 pàgines, es va editar a la Impremta Hispania de Felanitx i la seva capçalera estava dissenyada per Alfonso Puerto “Anfós”. La revista la va fundar mossèn Baltasar Pinya amb el suport d’en Rafel Ferrer Massanet, que el 24 de maig de 1962 va agafar la direcció, que va mantenir fins a mitjans de la dècada dels noranta.
Han passat 63 anys, es a dir, 756 mesos i més de 23.000 dies d’aquell primer número i 63 anys és molt de temps dins sa vida d’una publicació, i més en una ciutat de les característiques de Manacor. Han estat anys de canvis constants, socials, culturals, polítics i econòmics. Òbviament hem de dir que es Manacor de 1960 res té a veure amb l’actual.
El Perlas ha tengut una vida plena i més o menys, tranquil·la, sense excessius alts i baixos, malgrat tot hem hagut d’esquivar barreres i sortejar problemes. Hem travessat èpoques bones i menys bones, hem viscut moments d’alegries i també de decepcions. Al llarg d’aquests anys hem canviat d’impremta i de format, hem vist desaparèixer amics i col·laboradors, hem travessat turbulències econòmiques i turmentes polítiques, socials i tecnològiques però sempre, sempre, les hem travessades de la millor manera possible.
Ha estat un honor ser testimonis de la transformació del nostre poble, de la nostra societat i de la nostra gent, i, vist amb la perspectiva del temps, els puc assegurar que s’aventura de treure una publicació a Manacor durant més de sis dècades ha valgut la pena.
Estam orgullosos de la nostra feina, de com hem estat i del llegat que deixam. I tot gràcies als lectors, anunciants, col·laboradors i amics que sempre ens han ajudat i animat a seguir. I gràcies a tots hem pogut deixar constància de la petita i gran història del nostre poble.
Quan neix es Perlas i Cuevas el batle era Pedro Muntaner. Manacor estava relativament tranquil, sa postguerra quedava cada vegada més enrere i les ferides infringides a la guerra civil s’anaven cicatritzant, però no oblidant. Els seixanta representaren un canvi generacional, la nostra costa s’omplia d’hotels a la mateixa velocitat de que en els nostres carrers i places anaven desapareixent ses camises blaves tan abundants a les dècades dels quaranta i cinquanta.
Arribaven anys de canvis. Amb el batle Jordi Servera que havia substituït a Llorenç Femenies que va ser es batle accidental entre 1962 i 1963, va arribar s’eufòria econòmica. A finals del seixanta va assumir sa batlia en Pedro Galmés i a 1973 va arribar sa crisi des petroli que va omplir d’ennigulats es cel des panorama econòmic mundial. En 1975 amb en Rafel Muntaner de batle, moria el general Franco, que havia governat Espanya amb mà de ferro es darrers quaranta anys. La seva mort va suposar la restauració monàrquica, i amb el Rei va arribar la democràcia i les llibertats. Hi va haver referèndum, eleccions generals i locals i més endavant autonòmiques i amb els anys Espanya va entrar per la porta gran a la comunitat europea.
En Llorenç Mas va ser es primer batle de la nova democràcia, es primer batle sortit de les urnes. Després vengueren en Jaume Llull, en Biel Homar, en Biel Bosch, en Tomeu Rosselló, na Catalina Sureda, en Miquel Riera Servera, en Toni Pastor, en Miquel Oliver, en Pedro Rosselló, na Cati Riera i de nou i fins ara en Miquel Oliver.
I el Perlas i Cuevas sempre ha estat a on havia d’estar per poder-ho comptar. 63 anys són molts d’anys i poden passar moltes coses. Tot ha canviat i més que canviaran en el futur. Les noves tecnologies han suposat una autèntica revolució a tots els nivells. Una revolució que només està al principi. La premsa de paper haurà d’aprendre a conviure amb els nous mitjans digitals. El periodisme en general viu en una permanent crisi de model i de format i per això no es pot perdre el tren d’aquesta revolució tecnològica.
Gràcies a tots els centenars de col·laboradors, amics i anunciants que han fet possible que el Perlas i Cuevas hagi arribat als 1429 números i als 63 anys de vida: Biel Barceló, Tomàs Garau, Jaume Moyà, J.Carles Gomis, Alfonso Puerto, Bonet de ses Pipes, Llorenç Gibanel, Climent Garau, Perico Pomar, Pep M. Fuster, Antoni Galmés Riera, Martí Riera, Biel Genovart, Gaspar Fuster, Toni Sureda Parera, Antoni Sureda Vicens, Fermín González, Andreu Llodrà, Cati Perelló, Magdalena Ordinas, Josep Segura Salado, Pep Alba, Tomeu Matamalas, Guillem Cabrer, Bel Pomar, Bel Servera, Maria Estelrich, Cosme Pila, Pere Antoni Pascual, Cati Sureda, Joaquin Fuster, Gabriel Fuster, Joan Barceló Matas, Jaime de Juan i Pons, Josep Massot i Muntaner i el seu germà en Biel, Guy Bueno, Pau Reynés, Juan Moratille, Gaspar Forteza Esteva, Santiago Cortés, Serafí Guiscafré, Gaspar Salom Ferragut, Biel Pellicer, Magdalena Parera, Tomeu Mestre “Balutxo”, Marcos Juaneda, Andreu Galmés, Manel Santana, Joan Tur, Llorenç Morey, Sebastià Sansó, pare i fill, Damià Duran, Dolors Dominguez, Carlos Gil, Bàrbara Duran, Jaume Rigo, Emilio Henares, Toni Ferrer Febrer, Pilar Castor, Toni Puerto, Mateu Mas, Pere Pascual, Cati Veny, Albert Carvajal, Toni Gomila, Juan Riera Llull, Sebastià Riera, Andreu Sbert, Xisco Barceló, Joan Riera Ferrari, Llorenç Riera, Carme Fuster, Llorenç Brunet, Guillem Vidal Oliver, Antoni Mus, Marià Villangómez, Antoni Puerto Planas, Francesc de Borja Moll, Pep Fuster “Panocha”, Francisca Grimalt, Francisco Ferrari Billoch, Magdalena Cortés, Jaume Ramis, Antoni Riera Fullana, Joan Duran Amer, Miquel Amer, Miquel Riera Alcover, Miquel Àngel Riera Nadal, Jaume Vidal Alcover, Mossèn Joan Aguiló, Llorenç Femenias Duran, mossèn Miquel Julià, Francisca Morey, Júlia Roman, Llorenç Ladaria, Alexandre Ballester, Miquel Àngel Colomar, Mascaró Passarius, Felipe Pou… i perdonau-me a tots els que no he incluit.
Els fotògrafs Joan Servera, Miquel Sureda, Jaume Duran, els germans Forteza, en José Luís Rodriguez, en Vicente Castro, en Xavier Sansó,…
Noms, noms i noms. En Rafel Ferrer Massanet va escriure en el seu llibre “Manacor, de la pedra a la paraula” que “els noms aguanten més que les pedres, perquè les pedres arriben a esmicolar-se, mentre que els noms perduren al llarg de la història. Els noms, per a un poble, han arribat a ésser l’única herència clara”
Però, sobretot, vull donar les gràcies a tots els que han fet possible que el Perlas hagi arribat fins aquí, la darrera quinta columna, la guàrdia pretoriana que ha estat amb sa revista fins al final, fins el darrer alè, fins el darrer moment, fins que a la pròxima setmana s’apagaran els llums i es baixarà sa barrera: el molt prolífic Juan Riera Dalmau amb ses seves seccions Curiosidades de Antaño, El Marcapasos, s’Antigor, La poesía y su pedagogía, a més de nombrosos treballs costumistes i d’investigació històrica, en Josep M. Salom amb ses seves iròniques i plenes de veritats, Pampelloles, a Llorenç Femenias Binimelis estimat amic, amic de s’ànima, que sempre ha estat a on fes més falta: fent entrevistes, reportatges, articles, ajudant sempre i mai, mai sense un no per resposta, en Rafael Gabaldón San Miguel amb la seva secció Hablar por no callar, actualitat viva, a Joan Servera, confident i amic, amb la seva càmara a punt sempre per deixar testimoni gràfic de tot el que passa per Manacor, a Antoni Tugores que amb el seu treball damunt els refugis antiaeris que vora la llum la pròxima setmana, tancarà els Quaderns de Perlas i Cuevas, a Bernat Pastor Fiol, dissenyador i maquetista de sa revista des de fa 18 anys al que sempre li agrairé la seva entrega, el seu sentit comú, el seu seny i la seva paciència benedictina, als germans Cabrer, en Martí, na Maria Antònia i na Joana sempre disposats a donar una mà, a John Gómez que sempre ha estat al meu costat per que fes falta, en Jordi Llobera i la seva dona Jeronia de la impremta Serigràfic 4 Colors de Pollença per que ens va donar una mà quan ens feia falta que ens donassin una mà. A Carme Fuster sempre disposta a col·laborar i aportar idees.
A tots els que estau avui aquí, a vosaltres i als d’aquí a dalt, a Maria Magdalena Gelabert Miró, en Toni Tugores, en Tomeu Matamalas, en Pep Alba, en Martí Gomila, en Rafel Puigserver, el Diputat del Parlament Autonòmic Rafel Nadal Barceló, a la Vicepresidenta 1ª del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni Antònia Roca, a Tomeu Amengual, gerent de tots els espais teatrals de Manacor, al batle Miquel Oliver sempre disposat a col·laborar. A les empreses que sempre han estat amb nosaltres, sobretot a aquesta recta final: Ses Coves des Drach i dels Hams, Hiper Centre, s’Hospital Parque Llevant de Porto Cristo, a Amics, es boti boti de’n Rafa i na Joana Maria, als Multicines Manacor, el Club Naútic, Es Castell de sa Punta de n’Amer de la família Pascual, les bodegues Pere Seda, l’Associació de Premsa Forana, als organismes oficials, s’Ajuntament, el Govern Balear, es Consell de Mallorca…
El Perlas i Cuevas va ser es somni fet realitat de mossèn Baltasar Pinya i de mon pare en Rafel Ferrer Massanet. Ells varen fer possible que aquesta revista hagi estat, al llarg de la seva vida es mirall d’una societat i la memòria viva d’un poble. Al costat de mon pare sempre hi va haver pel que fes falta la seva dona i ma mare na Petra Vallespir Vallespir que també va ser un pilar bàsic perquè aquesta revista arribàs fins aquí, fins aquest desembre 2023.
Molt he d’agrair als meus pares ja que ells em varen inocular aquest hermós virus de l’amor a la cultura, a les nostres arrels, a l’art, a la literatura,…Vaig créixer envoltat de llibres, de quadres, de discs, d’un amor infinit al cine, al teatre, a la música. Ells també me varen transmetre la cultura de s’esforç, des treball ben fet, des rigor, de la llibertat, des respecte als demés, de la tolerància, de caminar recte i sempre amb la cara ben alta. Jo no se sí vaig ser el millor fill per a ells, però sí puc assegurar que ells sí varen ser els millors pares per a mi».
Rodam clau orgullosos de ja formar part de la història del periodisme manacorí, orgullosos de ja formar part de la memòria de tinta d’aquest Manacor que tant hem estimat i tant estimam. Una Història formada per capçaleres tant importants com El Manacorense, La Aurora, Voz y voto, La verdad, Justicia, El anunciador, El Independiente, Heraldo de Manacor, Juventut, Nosotros, Renacer, Arriba i més recentment A tota plana, 7 setmanari, Porto Cristo, Manacor Comarcal, Cent per Cent, De Franc, 07500 a més de les publicacions digitals revista07500.com, manacornoticias.com, manacormanacor.com, digitalmanacor.com, defrancdigital.com, a més de publicacions temàtiques, polítiques, monogràfiques, religioses, escolars, etc…
Nosaltres partim però l’exercici del periodisme a Manacor queda en bones mans, el Manacor Comarcal amb la família Veny al capdavant, el Cent per Cent amb Antoni Riera, el Porto Cristo, el 07500 edició paper de Sebastià Sansó, el digitals dirigits per Rafel Gabaldón, J.A. Argiz, per Marc i Xisco, per Pep Bauçà, per Sebastià Sansó, Magdalena Ordinas, la corresponsalia dels medis provincials: Última Hora, Diario de Mallorca, Ara Balears.
Estic segur que en un futur, recordar es Perlas i Cuevas ens farà sentir-nos orgullosos de on venim i el que hem aconseguit, sabent que el límits només les hem posat nosaltres mateixos. Tots sabem que treballar molt dur no és garantia de l’èxit però sí es camí més curt per aconseguir es nostres somnis.
I per acabar els contaré un secret: tres són les persones que més frisaven de que arribàs aquest dia, es dia que el Perlas i Cuevas baixàs sa barrera: En Bernat, maquetista i dissenyador de la revista i gran culpable de que aquesta revista hagi arribat als 63 esplendorosos anys, perquè em perdrà de vista algunes setmanes, només unes setmanes, perquè després de les festes tenim altres projectes entre mans, la meva pacient i molt estimada dona, na Bàrbara, perquè creu que a la fi podrem passar més temps plegats i es meu metge i amic en Bernadí ja que també creu que sense l’esclavitud que suposa treure una revista cada mes, tendré més temps per cuidar-me i podré complir la promesa que li vaig fer fa un temps, es a dir, amagrir-me, controlar-me la tensió arterial i beure menys Laccaos i Coca colas i més aigua.
I té tota la raó en Bernadí ja que es temps passa ràpid i per tots i un dia ens adonam compte que ja tenim més passat que futur i per això ens convé començar a pensar en el present.
El Manacor de 2023 ja no forma part d’aquells pobles grisos que va descriure en Santiago Rossinyol i que Dagoll Dagom va escenificar fa unes setmanes a l’Auditori amb el seu musical l’Alegria que passa. Manacor ha canviat i ha canviat per bé.
Tots són producte d’una època i de les seves circumstàncies, tots som producte del temps que ens ha tocat viure.
Tots sabem que així com van passant els anys es camí fet es va allargant i es camí per recórrer es va escurçant. I el Perlas i Cuevas ha arribat al final d’aquest camí que va començar a recórrer amb il·lusió ara fa 63 anys.
Diuen els savis que el passat, passat és, i ben passat està, tot allò que ja ha passat. I ara, amics i amigues, ens convé mirar cap el present perquè en ell haurem de passar el reste de les nostres vides.
Moltes gràcies per ser aquí, bon vespre, molta salut i llarga vida per a tots”.
Tancà l’acta el batle de Manacor, la seva intervenció va ser publicada integre a card.cat a l’article: «l’Ajuntament de Manacor agraeix a la revista Perlas y Cuevas els 63 anys de periodisme de proximitat dedicats al municipi de Manacor».
Acabat l’acte es va distribuir entre les famílies assistents una portada del primer número de la revista El Manacorense, tres litografies de Xavier Sansó, els llibres “Pantallazos de vida” de Juan Riera Dalmau i Antoni Ferrer Vallespir, “Salulet, petita història d’un home vell”, Costumari metafòric II de Josep M. Salom Sancho, “Breves pinceladas de una vida apasionante” de Jaime de Juan, i una botella de vi conmemorativa.