En Tomàs Martínez, des del banc de la paciència, ens remet ujna paraula ben curiosa.

Primer pel cas de l’accent que, en aquest cas, no modifica significat. I també oer la deriva que pren la paraula en els diccionaris.

Segurament per la semblança amb “abundor” es va anar perdent. El refrany posat en negreta, entre paréntesi posa un aclaridor “abundor” després de la paraula “abondó”.

Una altra curiositat és l’acceptació en el Normatiu de la planta boldo

El DCVB mostra:

BONDO adv.
A bondo: V. abondo.

BONDÓ f.
Abundància, gran quantitat

ABONDOadv.
En abundància; cast. abondo. 

ABONDÓ adv.
En abundància; cast. abondo

BOLDOm.
Pedra rodona (Eiv.). . V. bolda.

ABUNDOR f.
|| 1. Abundància; cast. abundancia.
|| 2. Abundància en el donar, generositat (Mallorca).
|| 3. A abundor o a l’abundor, loc. adv.: abundosament, en gran quantitat. «En aquella casa tenen la fruita a abundor» (Valls). «Per l’Ascensió, cireretes a abondó» (refrany, Tort.). «Anar a l’abundor»: tenir molta abundància, gastar pròdigament (Men.).—V. abondó.
Cult. pop.—a) «L’abundor mata la fam». Refrany (Farnés, Parem. 50).—b) «De massa abondó [abundor], ni bossa ni sarró». Refrany que aconsella l’estalvi (Mall.).

El DIEC2:

boldo¹

m.[BOS] Arbre aromàtic, de mida petita, originari de l’Amèrica del Sud, de fulles persistents, ovades i pubescents, emprades com a medicinals (Peumus boldus).

bolda

f.[LC] Pedra grossa arrodonida, especialment la que s’usa per a fondejar les petites embarcacions.

Aportació de Tomas Martínez
Imatge de Google