Aquests darrers dies ha transcendit la notícia de que una arbitra va expulsar l’entrenador de la UE Petra per xerrar-li en català. Més enllà de l’espant inicial pels fets succeits, allò que ens hauríem de qüestionar és si això li passa a qualsevol persona que visqui a les Illes parli l’idioma que parli.

• Si un entrenador xerra en anglès ningú l’expulsarà per fer-ho. En canvi sí que han expulsat a un dels nostres.
• Si el pacient d’un hospital xerra en alemany, el metge farà el possible per entendre-ho o demanarà a qualcú per fer-ho, en canvi alguns metges i sanitaris s’han negat de forma sistemàtica a atendre’ns en el nostre idioma.
• Si un noruec necessita comprar qualsevol cosa a una botiga, el botiguer farà el que sigui per entendre’l i que se’n vagi content, en canvi qui més qui menys ha patit el típic cas de “no te entiendo”.
• Si vas a un hotel de les illes faran mans i mànigues per entendre el client encara que parli en xinès o en japonès. Podem dir el mateix dels hotels (sobretot si parlam de les grans cadenes hoteleres), si el client és un dels nostres?.

En qualsevol d’aquests casos, com en el de l’àrbitra en qüestió, no és només el fet de no esforçar-se el més mínim per entendre’ns, sinó que és la xuleria i prepotència amb la qual ens embesteixen.

Per si no n’hi hagués prou, molts dels ajuntaments de les illes (amb qualque excepció) han convertit les nostres costes en paisatges estranys que, observats fora de context, podríen parèixer de qualsevol part del món, exceptuant les nostres illes. Com vaig sentir a dir a una turista una vegada quan arribava certa platja plena de palmeres a la primera línia, en veure aquell paisatge tan poc propi de Mallorca “pero esto que es, Mallorca o una playa caribeña?”.

Feta la reflexió, em sembla que la reacció de certes entitats ha estat llastimosa:

• La FFIB ha decidit veure passar el mort i s’han limitat a fer un comunicat tou i inútil per perpetuar-se a la cadira, com ja varen fer en el cas de na Jennifer Hermoso.
• Ni el RCD Mallorca, ni l’Atlético Baleares, ni cap de la resta de clubs illencs s’han pronunciat al voltant del cas, després s’estranyaran que hi hagi gent d’aquí que no vulgui fer l’esforç d’anar a veure’ls, quan ells passen de llis en veure com ens tracten. De totes maneres ja era d’esperar aquesta reacció de dos clubs que ni s’han molestat en normalitzar el seu nom després de 45 anys, no feia falta ser massa viu per veure-ho venir.
• Les Conselleries de Turisme, Cultura i Esports, ni hi són ni se les espera.

Això només tenint en compte a les entitats de més pes a les nostres illes en aquest aspecte, no en parlem d’altres clubs i entitats menors, les quals (amb algunes excepcions) han mostrat el llautó i col·laboren de bon gust en el linxament dels mallorquins en tots els aspectes.

Perquè que aquesta gent s’esforci en ser el millor destí del món per la gent que ve de fora i el pitjor per la gent d’aquí, es defineix en dues paraules:

• Autoodi del illencs i de les nostres institucions que no ens fem valer i que consentim que amb els nostres impostos serveixin per fer-nos la vida més difícil en lloc de més fàcil i que les nostres illes de cada vegada siguin qualsevol cosa menys d’aquí.
• Xenofòbia instrumentalitzada des de l’estat, que fa servir tots els mitjans de comunicació a la seva disposició per repetir una vegada i una altra la mentida de que aquí s’imposa la cultura pròpia de les illes, i en canvi obvia (perquè podeu estar segurs que no es pronunciarà en aquest cas i l’arbitra en sortira indemne) els fets amb proves fefaents que ens ataquen a nosaltres.