El pla del basc, i no dic de cap txuriudin sinó de n’Aguirre, entrenador del Real Club Esportiu Mallorca, va sortir a la perfecció i després de 21 anys el Mallorca tornarà disputar una final de Copa. Aquell equip, entrenat per Gregorio Manzano i amb el llorencí Toni Lluís Servera com a preparador físic, s’imposà amb un gol de W. Pandiani i dos d’Etoo al Recreativo, a Elx. Dia 6 d’abril, a la Cartuja, podrem tornar alçar la Copa.

Amb l’empat a zero a Son Moix tocava anar a San Sebastián a patir, i així va esser: una primera part tancada, amb un Mallorca sorprenent que pitjava a dalt, pareixia que s’enfilarien els vestidors sense gols, però en el temps afegit, una centrada pegà incomprensiblement al braç de Raillo, separat completament del cos i l’àrbitre assenyalà la pena màxima. Molt malament pintaven les coses pel Mallorqueta: Méndez es disposà a xutar des dels 11 metres quan aparegué Greif, un dels herois de la nit llarga i freda de Sant Sebastià, que aturà la pena màxima i s’arribà a la mitja part amb empat a zero; els gols es deixaren per al segon temps.

Amb sensacions diferents, primer era Gio el que avançava els barralets, però el Mallorca estava molt cansat i des de la banqueta local es donà un cop d’efecte, tant a la grada com a l’equip, fent sortir Odriozola, que faria l’empat que ens conduiria a la pròrroga.

Els canvis anaren bé al Mallorca però era la Real la que, després d’una jugada embullada, treia la pilota dues vegades de damunt la mateixa retxa de gol. Després del «suspense» de la revisió del VAR, l’àrbitre de camp Gil Manzano, va dir que no havia travessat la retxa tota la superfície de la pilota (no pareix ver que en ple 2024 hagin de menester tant de temps per decidir una jugada; amb l’ull de falcó aniria molt millor).

La pròrroga acabà sense gols i ens va dur a la loteria dels penals, a la qual les estadístiques donen avantatge al primer llançador, però ja diuen que les estadístiques estan per rompre’s, així que Greif aturà el d’Odriozola i tots els altres el convertiren, fins que el mag d’Artà, Darder, marcà el darrer, aconseguint el bitllet per la final a la Cartuja, on hauran d’esperar rival: o l’Athletic o l’Atlético.

També jugarà la Supercopa a Aràbia, però no s’ha de confiar a la Lliga, maldament tengui matalàs respecte del descens i hi hagi molt equips implicats. Llevat d’un miracle, els tres darrers ho tenen complicat però convé no badar i anar sumant.

CAP A AMUNT, CAP AMUNT!!!