Al llarg de molts anys va ser paraula ben viva en la parla llorencina.

A fora vila, moltes cases, tenien una vaca,  cabreso ovelles per poder disposar de llet fresca. Amb el sobrant de la llet, bona part de les families que tenien algun d’aquests animals provaven de fer formatge.

Val a dir que no sempre sortia bé, però…al quallar la llet i passar-la pel fogasser sortia el serigot del qual, altra vegada encalentit, en sortia el brossat.

Tot un procés, lent i pacient d’èpoques pàssades.

(Paraula no recollida en el normatiu)

El DCVB mostra:

SERIGOT o XERIGOT m.
|| 1. La part aquosa de la llet, separada de la coagulable; cast. suero. . Una gota de serigot dins una gleva de sang, Galmés Flor 38. A Menorca, terra típicament formatgera, distingeixen tres classes de serigot: el serigot melsís o serigot verjo, que és el que es desprèn de la llet en prendre’s aquesta per a fer el formatge; el serigot micós, que queda després de treure per ebullició el brossat, i que conserva miques d’aquest producte; i serigot d’es rai, que es forma rentant el brossat ja batut per a separar la mantega, i naturalment és el de qualitat més inferior.
|| 2. fig. Suc brut (mall.); cast. aguachirle. 
Loc.—a) Beure més vi que cap truja xerigot: beure’n molt, perquè a les truges els agrada molt el xerigot (Garrotxa).—b) Esser es serigot d’es rai: esser una cosa inútil, no valer res (Men.). Per significar que una persona és considerada amb menyspreu, com a no-res, diuen que «el troben darrera es serigot d’es rai» (Ciutadella).

Aportació de Jerònia Mesquida
Imatge de Google