En Jaume assenyala que a Felanitx anomenen així la planta que du molta força o que va molt bona.

No recordo haver-la sentida mai en el meu entorn familiar, Podria ser, idò, un exemple de la utilització (o no utilització) de determinats mots en entorns concrets. I també exemple de la pobresa lèxica que, a nivell individual, si fa no fa, molts tenim.

Paraula que el normatiu, en sentit més restrictiu, també recull.

El DCVB mostra:

CALUIX m.
|| 1. Tija, tronc d’una planta, especialment de les plantes d’horta (Empordà, Maresme, Urgell, Tortosa); cast. troncho. No tenia mes esma que el caluix de bruc tendre que es retorç en cremar-se dintre la llar, Ruyra Pinya, ii, 213.
|| 2. Brotada tendra que comença a sortir de la terra a les primeres pluges (Mall.). Treu caluix tota llavor, Obrador Arq. lit. 13.
|| 3. Tronc de la cama-roja, i la mateixa planta tendra quan encara no té fulles (Manacor, Artà). «¿Vols-me dir, cama-rogera, | quines cames-roges dus? | —Jo duc unes cames-roges | d’un pam i mig de caluix» (cançó pop. de Manacor).
|| 4. Cop violent donat amb la mà o amb instrument contundent per fer mal (Mall.). Donar caluixos: tupar, donar llenya.
|| 5. Beneitot, curt d’enteniment (Llofriu).

El DIEC2:

caluix

m.[LC] [AGA] Tronc de les hortalisses.

Aportació de Jaume Ferrer
Imatge de Google