Sobre un envellit marès de Porreres que al mirar a tramuntana rep totes les pluges, marès i que, de forma transitòria serveix de suport a la subtil i delicada tija de la picardia, una frase que ens convida a canviar la mirada: ni podem abastar tota la realitat, ni el que entenem per realitat és tal cosa.

En definitiva la “meva realitat” potser ben meva però falsa de dalt a baix.
Acceptar les incerteses ens fa més humans

Imatge i text