La relació de paraules començades amb la lletra “b” s’haurà enllestida amb dues entregues.

D’aquesta segona en voldria destacar els mots “brant” i “brondar”, paraules realment perdudes. I també la diversificació de les dues “bronidores”, la de la mel i la de card. Aquesta darrera es posa la careta de dolenta a la narració “Flor de corritjola” . “…amb son xupador gruixat i toix, li prengué la mel, dixant-la expremuda de tot”, diu referida a la flor

brant m. ∥ 1. m. Raig impetuós i abundant d’aigua o d’altre líquid (Mall.); cast. chorro, raudal. El brant qui sobreexia no s’estroncava, Galmés Flor 172.

braó 2.m.La part més prima del braç, immediata a la mà (Maestr., Mall., Men.); cast.muñeca. El rosari… enrondat al braó en forma de bracerola, Galmés Flor 69

brondar v. Intr. Penjar, tenir tombada fora de la superfície damunt la qual s’està (Mall.); cast. Pender Trabucaria la barra de la separació y brondaria allà d’allà? Galmés Flor 127.
brot m. ∥ 1 m.Ram o tros d’una planta, amb fulles o fruit; cast. Ramo. Mastegava el capoll d’un brot d’alfábaga, Galmés Flor 23

brunidor,-oraadj.Que brun; cast. Zumbador. Aviantli… un reble bronidor, Galmés Flor 142.

brunidora f. ∥1. fInsecte coleòpter del gènere Cetonia, del qual n’hi ha diverses espècies (Mall.); cast. Cetonia. Són semblants a escarabats, bells de forma i de coloració, lluents, de 15 a 20 mm. de llargària. Volen pel camp i pels jardins, xuclen i roseguen les flors, i si poden entrar a les caseres d’abelles, hi entren i mengen la mel. El poble mallorquí distingeix principalment dues classes de brunidores: la brunidora de mel, que és negra amb to verdós, i la brunidora de card, que és de color de xocolat fosc. Les flors… oferien… son néctar viscós a les abelles, papellones y bronidores, Galmés Flor 19.

bust m.: cast. Busto. ∥ 1. m.:La part superior del tronc de l’home. Enrondant ab los brassos el bust de la estimada, Galmés Flor 164

(Imatge de Wiquipèsia)