Salvador Galmés en el DCVB/20

De l’entreda d¡avui en voldria destacar dues paraules perdudes o poc usades com “desnonar”,o “destralejar” i fa anys ben habituals.

Si un desnonava una barrina era font de conversa de bona part del poble. Fer “destralejar” una persona, podia tenir una connotació negativa com la que mostra Mn. Galmés, però també s’usava en el sentit d’empaitar o de jugar.

Continua

Salvador Galmés en el DCVB/18

Potser de la mostra d’avui en destaquen una sèrie de “mots perduts” com és ara: demble, departar, desbordellar, descompassar…

Aquesta darrer, al meu entendre, mostra una descripció ben galmesiana: “ El cor del jove bullia de passió, qui… perillava esclatar prest y desbordellar-se ab impetuositat de cràtera volcànica”

Continua

Salvador Galmés en el DCVB/11

Com passa en cada entrega Salvador Galmés aporta paraules per entretenir-.s’hi.

En “capdillar” mostra el rol o paper de cada un dels integrats d’un grup.

Amb “canada” ens retorna en aquell jocs de bolles, de carrer i generalitzats, que es mantingueren fins més enllà dels anys seixanta del segle passat.

“capamuntada”, “caramellada”, “carminositat”, paraules suposadament ben vives en el nostre entorn a principis de segle vint

Però si avui n’hagués de destacar dues, potser triaria: “cama-segat” i “cap treu, cap maga”. Observar sense ser vist va ser arrelat esport local. Continua

Salvador Galmés en el DCVB/10

La relació de paraules començades amb la lletra “b” s’haurà enllestida amb dues entregues.

D’aquesta segona en voldria destacar els mots “brant” i “brondar”, paraules realment perdudes. I també la diversificació de les dues “bronidores”, la de la mel i la de card. Aquesta darrera es posa la careta de dolenta a la narració “Flor de corritjola” . “…amb son xupador gruixat i toix, li prengué la mel, dixant-la expremuda de tot”, diu referida a la flor Continua