Alguns assenyalen que una cosa és apresa quan es pot fer sense haver de pensar. Un exemple paradigmàtic és el procés de conducció d’un vehicle. Es manté la tensió però no s’ha de pensar que per canviar una marxa primer s’ha de desembragar.
Es el que passa amb les canonades superficials d’aigua. Quan en veus una que vessa, compres una unió i la poses, sense donar-hi gaire voltes.
Es el que va passar l’altre dia.
Foradí, idò unió.
En el procés de muntatge d’una d’aquestes unions de llautó, en veu que una punteta no controlada provocà un petit tall superficial en el popís del dit gros de la mà dreta.
Un petit tall d’uns quatre mil·límetres de llargària, gens dolorós que sols es va fer present per l’aparició d’unes gotes de sang.
A vegades el que és o sembla intranscendent, després es converteix en un problema.
I el petit i intranscendent tall agafà un inesperat protagonisme: que agafes uns grums de sal per fer el pa amb oli, idò el tall reclama presència i atenció, També ho fà al agafar una eina, al cordar un botó de la camisa, al sucar la llimona, al fer un nus a una corda…un dia, i al següent i a l’altre…
Maleït tall!
I és que no tot el que sembla és.
Petits detall del procés del viure, i és que el sol surt per a tothom.
(Imatge de Google)