Potser de la mostra d’avui en destaquen una sèrie de “mots perduts” com és ara: demble, departar, desbordellar, descompassar…
Aquesta darrer, al meu entendre, mostra una descripció ben galmesiana: “ El cor del jove bullia de passió, qui… perillava esclatar prest y desbordellar-se ab impetuositat de cràtera volcànica”
demà-passat adv. El dia que ve immediatament després de demà; cast. pasado mañana.. Demà-passat farà quinze mesos, Galmés Flor 110.
demble m.2.m.fig. Manera d’obrar en relació a un fi (Mall., Men.); cast rumbo. Si Na Magdalena seguia el demble que havia pres, a trenta anys ja en tendria una catefa, Galmés Flor 138.
demblejant adj.m.i f.Que dembleja.Un fanal de babor projectava sa llum vermella sobre la superfície demblejant, S. Galmés (Jocs Fl. 1923, 116).
densitat f. Qualitat de dens; relació entre la massa i el volum d’una substància; cast. densidad.o. Era com si mancàs densitat a un dels elements, Galmés Flor 94.
departar v. tr. Separar (Mall.); cast. apartar, separar. . Arribaren an el punt a on s’havien de departar, Galmés Flor de cart, 29.
desafiar (i sa var. ant. i dial. Defiar).3. v. Tr Afrontar alguna cosa, no tèmer de lluitar-hi; cast. Desafiar. Les vetladores qui festetjaven…, l’enamorat les aydava… per cobrar-se la feyna ab qualque pessic o besada, defiant el risc d’esser vists de la sogra, Galmés Flor 161.
desapercebut, -uda adj. No apercebut; sense que se n’adonin; cast.desapercibido. Els dos adolescents…, el dia de la festa major, mesclats y confusos dins el trull qui los dexava passar desapercebuts, Galmés Flor de cart, 47.
desbordellar v. Desbordar. El cor del jove bullia de passió, qui… perillava esclatar prest y desbordellar-se ab impetuositat de cràtera volcànica, S. Galmés (Jocs Fl. 1912, p. 169).
descompassar v. tr. ∥ 1.v. tr.Treure qualcú del compàs o ritme normal de les seves accions, de la seva manera de viure; trastornar, molestar (Mall., Men.); Es Bisco no se descompassà, y sense fer cas de la interrupció seguí dirigint-se a ses atlotes, Galmés Flor 39.
descompassat, -ada adj 2. adj. Tret de la seva calma, de la manera normal d’estar; trastornat (Mall.); cast. trastornado. Les atlotes se miraven l’escena descompassades, Galmés Flor 40
(Imatge de Google)