Ho diuen els pagesos de tota la vida, “ara i aquí el futur de l’agricultura no depèn tant de lleis com de la pluja”.
Ho diu el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB: “La temperatura del mar balear assoleix el seu màxim registrat, amb 31,87ºC a la Dragonera”
Ho diuen els arbres. Les figueres que es van morint lentament, els ullastrars que mostren un color verd grisós pansit amb taques ocre de ferro rovellat, taques ocres que també mostren determinats pinars… Es la sequera!
I les administracions ho deixen tot en mans dels particulars: recicla!.
Després actitud totalment reactiva deixant-se arrossegat pel mercat i… ja veurem!. Talment com passà abans amb la “urbanització” de fora vila o passa ara amb la gentrificació o la sobre explotació turística.
Cap dels governs coneguts pren mesures.
Cap de les persones vol canviar hàbits i costums. (Tot ésser viu, viu el seu viure com si fos el centre del cosmos, assenyalá Maturana)
El cost ambiental de totes i cada una de les nostres decisions no és mai un valor a considerar.
D’una banda científics assenyalen que avançam, que de cada dia, en general, estem millor; més qualitat i més esperança de vida.
D’altra banda assenyalen que calen mesures urgents: ens estem carregant la Terra.
Els pagesos s’hi juguen la feina. I nosaltres, espectadors passius.
El sol surt per a tothom