El cel ennuvolat i el vent que empeny les fulles de les washingtònies evidencien la inestabilitat atmosfèrica que, potser, arribarà a turmenta (o no).
L’altra cara del moviment seria la quietud. Potser quietud reflexiva, d’indagació…i també potser quietud de passivitat, de passotisme, de peresa per afrontar el compromís.
Ja ho deia aquell, no hi ha pitjor censura que l’autocensura.