Dilluns 9 de desembre a les 19.30h a ca n´Apol·lònia de Son Carrió
Purpurina editorial arriba a la recta final d´aquest any amb la publicació del llibre Gatos y Búhos, cuento para aceptar mi trastorno mental, de Núria Font. L´autora estrena el seu primer llibre amb una història personal sobre la seva experiència en la recerca d´un diagnòstic definitiu sobre el seu problema mental.
Aconseguir això ha suposat un llarg procés de visites a professionals i dos ingressos a Psiquiatria.
El llibre Gatos y Búhos conté il·lustracions de l´autora i consta de dos llibres: el principal, a on conta la seva història personal i un altre més petit en el que es publiquen les anotacions i dibuixos que va fer durant un dels seus ingressos hospitalaris. Una infermera, a la que anomena Ali, custodiava el petit quadern fins que, una vegada rebre l´alta hospitalària, na Núria ha guardat amb gelosia. Ara ha decidit publicar-ho tot, compartir la seva experiència amb tothom perquè allò viscut pugui ajudar a altres persones amb la seva mateixa situació.
A n´Ali li agraeix la publicació d´aquest llibre amb aquestes paraules: “Gracias por ser mi conejito blanco de Alicia en el País, donde yo estaba en las maravillas. Me llevaste por el camino correcto, durante y después del ingreso”.
L´autora carrionera diu que “Gatos y Búhos recoge locura y sufrimiento, aunque también cordura, risas y dibujitos” I és que na Núria mostra un particular sentit de l´humor en aquestes pàgines.
Reconeix que encara que té traumes a dia d´avui i sentiments que resoldre, s´alegra de saber qui és i quina malaltia ha d´afrontar. “Para mí, no querer etiquetar al enfermo es un error descomunal” –indica l´autora-.
Na Núria no només és un exemple de superació, sino també de supervivència. Aquests anys de patiment i lluita fins arribar a
l´inici del camí de superació personal, han suposat altres problemes col·laterals que han dificultat la seva recuperació. Ens ho conta tot sense excepcions a Gatos y Búhos i ho fa amb paraules i dibuixos, amb experiències reals que et commouen i et fan riure també i que són un exemple i un galtada als ignorants, als professionals que han retardat el seu procés de curació i als que no l´han sabut entendre.
Na Núria Font també demostra el seu agraïment amb molta estimació a tots els que ha tengut al seu costat, professionals inclosos, però això ja ho veureu al llibre…
Núria Font Pascual (Son Carrió, 1986)
“Als 21 anys vaig ingressar per primera vegada a psiquiatria. Des d’aleshores, ha estat una recerca constant d’una infinitat de preguntes sobre la meva persona, les quals fins al meu segon ingrés, 15 anys més tard, no es van començar a resoldre gràcies a nous professionals que sí que em van donar un diagnòstic definitiu i una veritat.
A mi m’agrada anomenar-lo Trastorn de la Imaginació Exagerada, d’Ànims Canviants.
He patit molt per la poca professionalitat d’un psiquiatre tota la meva joventut. Ara, als meus 38 anys, encara tinc traumes de l’ingrés i sentiments per resoldre. Però per fi sé qui sóc i quina malaltia afrontar. Per mi, no voler “etiquetar” el malalt és un error descomunal.
Aquest llibre recull bogeria i patiment, encara que també seny, rialles i dibuixets.
Aquesta és la meva història i vull explicar-te-la sense tabús.
També es llegeix sense estigma”.
portada