En aquesta entrega d’avui, m’agradxarà destacar el “espaiar” en el sentit de resoldre. “Esplandit” paraula i concepte un tant en desús. “Esparverador” en sentit d’assustar. “Espigolar” i “espipellar”.

esmicoladís, -issa adj. Que s’esmicola fàcilment; cast. desmigajadizo. Com una esbravada de pena infinitament esmicoladissa, Galmés Flor 49.

espaiar v. ∥ 6. refl. Desembullar-se, resoldre’s, sortir de les dificultats; cast. despejarse. Frissava que s’espayàs aquella situació, Galmés Flor 54.

espandit m. Esplandit. Un finestró alt… de dos palms en cuadro y casi tres d’espandit, Galmés Flor 152.

esparverador, -ora adj. Que esparvera; cast. asustador, terrible. Aquex malestar esparverador qui guarda la llinda del ignot inesperat, Galmés Flor 160.

espasmòdicament adv. D’una manera espasmòdica; cast. espasmódicamente. La trompa verduquetjava espaumòdicament [sic] sobre el cim de la muntanya, Galmés Flor 128.

espectre m.: cast. espectro. ∥ 1. m.: Figura d’un mort o d’altra forma paorosa que s’apareix a algú; fantasma, aparició. l és tot per ella un caos d’espectres lleigs i informes, Atlàntida vi. Ballaven en dansa d’espectres, Galmés Flor 112

esperó m. ∥. m. fig. Allò que incita i mou a obrar, a fer alguna cosa; cast. acicate.  Fonc necessari l’esperó del ridícul, Galmés Flor 14

esperonejar v. ∥ 1. tr. Esperonar; cast. espolear. Se barallaven…, s’abraonaven després esperonetjant fins que rodolaven p’en terra, Galmés Flor 8

espigolalles f. pl. Espigues caigudes en el camp durant la segada i que després els espigoladors van arreplegant; cast. espigaduras. No sabs que sa nostra barquera és d’espigolayes?, Galmés Flor 22.

espipellar v. tr. 2. v. tr. Collir o prendre petites porcions d’una cosa, com grans d’un raïm, trossets de pa, etc. (Mall., Eiv.); cast. pellizcar, picar. S’enfilava a espipellar una figuera, Galmés Flor 142