El DCVB a vegades mostra entrades que sembla que siguin sols galmesianes. Es a dir hi ha la paraula, la descripció i les referències d’autors. A moltes de les entrades d’avui l’única referència d’autor és la de Galmés.

També es dóna la circumstància, ben excepcional, que una mateixa entrada mostri dues accepcions diferents referides a un mateix autor, com és el cas present de “esquerda”.

En quan als mots de l’entrega d’avui voldria destacar “espitrellat” antany símbol de força i masclisme i en quan a la prosa poètica allò de “El sol… despedint cascates d’ocre llumínich… ab esplendorositats d’apoteosi”

espipellar v. tr. 2. v. tr. Collir o prendre petites porcions d’una cosa, com grans d’un raïm, trossets de pa, etc. (Mall., Eiv.); cast. pellizcar, picar. S’enfilava a espipellar una figuera, Galmés Flor 142

espiritual adj.: cast. espiritual2. adj.: Relatiu o pertanyent a la vida interior de l’ànima. Se prepararen ab uns exercicis espirituals, Galmés Flor 145.

espitrelladura f. Obertura per on es mostra el pit (Mall.).La dida ‘s descordà… Per l’espitrelladura vessava un pit blanc i ubèrrim, S. Galmés (Jocs Fl. 1923, pàg. 116).

espitrellat, -ada adj. Espitregat (Mall., Men.); cast. despechugado. Guaytà el moliner, en cos de camisa y espitrellat, Galmés Flor 28.

esplendorositat f. Qualitat d’esplendorós; esclat d’esplendor; cast. esplendorosidad. El sol… despedint cascates d’ocre llumínich… ab esplendorositats d’apoteosi, S. Galmés (Jocs Fl. 1912, pàg. 167).

esqueinament m. Escainament. El gall llensá un esqueynament esglayós, Galmés Flor 85.

esqueixament m. Acte i efecte d’esqueixar; cast. desgarramiento. El tren partí y en Jaumet experimentà com un esquexament de carn viva, Galmés Flor 109.

esquelètic, -ètica adj. Propi de l’esquelet; extremadament demacrat, que deixa veure la silueta dels ossos; cast. esquelético. Dibuxant l’ombra d’un nas disforjo y d’unes faccions esquelètiques, Galmés Flor 159.

esquerda f 2. f. Conjunt de bocins de pedra picada amb caires, que serveix per a fer el pis ferm dels camins o per a mesclar amb ciment i fer-ne morter (Mall.); cast. cascajo. Tirant-lo sobre un munt d’esquerda, Galmés Flor 40. ∥ 3. f. Obertura prima i llarguera feta a un cos dur que s’ha romput (or., occ.); cast. grieta, hendidura.
loc.—a) Prim (o magre) com una esquerda: d’una extremada magror (Mall.). Ja la veu a na Paca com una esquerda, Roq. 16. Era petit y magre com una esquerda, Galmés Flor 19

esquerdar v. ∥ 1. tr. Estellar; rompre fent esquerdes; obrir una esquerda o crivell; cast. cascar, hender, partir. Cullí furtivament un còdol… l’etzibà a la gerra… esquerdant-la sorollosament, Galmés Flor62