El passat diumenge 22 de desembre, el jove Joan Llinàs Riera de 19 anys i natural de Sant Llorenç des Cardassar, va tenir un accident de trànsit. Els seus pares, Joan i Maria, la seva germana Àngela, i els seus familiars i amics teníem l’esperança que pogués superar les conseqüències de l’accident, ja que les primeres hores tot indicava que la lesió no era irreversible, però el comunicat mèdic de dijous ja va ser més pessimista finalment en Joan va morir.
En un moment tat difícil i doloros, gràcies a la generositat dels seus pares, Joan Llinàs i Maria Riera la mort del seu fill no haurà estat es va. Donaren els seus òrgans per contribuir a salvar altres joves vides
El tanatori va ser el passat dimarts 31, el matí i capvespre, el Cementeri de Sant Llorenç des Cardassar, rebent la família nombroses mostres de condol.
El funeral es va celebrar a l’Església Parroquial de Sant Llorenç des Cardassar, ahir dijous dia 2 de gener de 2025 a les 19h. Una hora abans el rector Mn. Jaume Mercant, anava col·locant els feligresos banc a banc, aviat l’església va estar plena, i obriren les portes de l’església, ja que a la plaça i carrers voltants es concentraven una multitut de persones, tot el temps del rosari i la celebració de la missa funeral hi va haver un respecte impressionat i un silencia absolut.
La missa funeral va ser concelebrada pel Rector Mossèn Jaume Mercant, i el Vicari Episcopal Antoni Amorós. Durant la missa funeral van tocar part dels components de la Jove Orquesta JOIP, de la qual en Joan en formava part, i durant el condol que va durar més d’una hora, tocaren conjuntament les bandes de Música de Sant Llorenç des Cardassar amb la qual col·laborava i de la Banda de Música de Manacor de la qual era component.

CARTA DELS SEUS PARES JOAN I MARIA
Magdalena, no sé que escriure del nostre Joanito per a nosaltres els seus pares, era un fill quasi perfecte, bon germà, nebot, fillol, cosí, amic. La llàstima és que ell no sabia el que valia, i se pensava que poc, i mira que diria sí veu totes les mostres d’afecte que li escriuen, a la fi veurà la gran persona que és i era. Ja no sé no com escriure-te, ens surt en passat i present, és massa forta aquesta «despedida».
La música per en Joan ha estat una part molt important de la seva vida, amb un any i mig ja sortia amb el tamboret el dia de Sant Joan, sonant i cantant jotes amb el guitarró, als 10 anys va entrar a la Banda de Música de Manacor. A amb 12 ja tenia un Tercer Premi Internacional de Clarinet.
Participà a concursos per entrar a la Petita Simfònica, col·laborava amb la Banda de Música de Sant Llorenç des Cardassar, va fer grans concerts amb la Banda de Manacor de la qual era component des dels 12 anys. Va anar molt feliç a Cocentaina, les vegades que hem hagut de signar autoritzacions per sortir de l’Illa per un concert, ho taller ja que era menor d’edat.
Ens deixam molts de noms de professors i gent que va mostrar-li el que sap fer, els quatre anys que va estar el Conservatori de Felanitx, on es va treure el Grau Elemental i el Mitja el Conservatori de Manacor. En Toni “Mel” li va ensenyar a sonar es guitarró, na Joana Domenge li va ensenyar a estimar les nostres tradicions, i música de Sant Antoni, en Miquel Àngel Llull va ajudar-li amb el clarinet, n’Andrea amb el piano.
El seu principal referent va ser n’Edu director de la Banda de Música de Manacor, s’entenien com dues busques de rellotge, les hores que van passar a casa seva amb la seva dona na Marí, i quan sortia em contava mirà el que m’ha ensenyat…es posava a sonar. A més el varen ajudar en Pere Siquier a Sant Llorenç, en Joan Barceló amb sa JOIB, amb la Banda Jove d’Antònia Bassa, en Pablo Mielgo, amb la petita Simfònica.
Uns dels darrers records que tenim del nostre fill és que fa pocs dies ensenyava a la seva germana a sonar el clarinet.
Son molts els records que tenim d’ell i que ens acompanyaran per sempre. Moltes gràcies a totes les persones que ens heu acompanyat en aquests moments tant dolorosos per a la nostra família. Hem rebut tantes mostres d’afecte que mai podrem agraïr.