No sempre es compta amb un jove llorencí jugant a Primera Divisió, així que val la pena entrevistar-lo perquè ens compti de primera mà la seva experiència. Es tracta, ja ho haureu endevinat, d’en Rafel Bauzà, jugador de l’Espanyol, i l’entrevista la va fer un jove estudiant de Periodisme, el comer Sergi Pastor Moreno, que ens l’ha feta arribar perquè la publiquem. Bona feina Sergi!

El primer que te vull demanar és què vares sentir quan te varen dir que series titular contra el Barça?

Jo ho vaig saber dos dies abans del partit, i bé, al principi jo m’esperava potser jugar una estona perquè veia que hi havia bastant de mitjos lesionats, però clar no m’imaginava mai jugar de titular i en aquell moment que te diuen que jugaràs de titular, al principi no t’ho creus. Veus que jugaràs a 1a divisió, que és el teu debut i a més de titular contra el Barça i no t’ho creus fins que ets allà i estàs jugant. Però és una sensació increïble sa veritat i un moment únic que jo crec que recordaré per sempre.

I un pic que estàs allà dins és camp, com controles els nervis i emocions de jugar aquest derbi com a primer partit?

Al principi, sobretot quan estàs arribant a l’estadi, estàs bastant nerviós, quan diuen l’alineació sobretot i quan surts a encalentir. Però un pic comença el partit t’has d’intentar concentrar, saps que jugues contra gent que és d’un nivell top mundial, però t’has de prendre el partit com si fos un partit més, t’has de creure que són rivals del teu nivell perquè si surts amb el pensament  que són jugadors molt més bons que tu idò al final no sortirà bé mai. T’has de posar a la situació i afrontar-la de la millor manera possible.

Tornant als teus inicis, va ser difícil partir de Sant Llorenç quan eres un nin?

Sí, jo tenia deu anys i me’n record que me varen dir que hi havia l’opció de venir a Barcelona i la veritat que a jo me feia il·lusió, però bé no era fàcil separar-me de la família tan jove. Ho vàrem haver de pensar molt, xerrar molt bé entre tots i al final vàrem decidir que podia ser una bona opció. És el que te dic, a jo me feia molta il·lusió i me va agradar molt l’experiència, però sí que prendre la decisió no és fàcil.

Un pic a Barcelona com valores el teu pas per la Fundació Marcet i el Sant Andreu?

Jo crec que els dos equips m’han ajudat moltíssim, a la Fundació Marcet me’n record que fèiem moltíssim d’entrenaments, dematí, capvespre i la veritat que jo vaig notar un gran pas del Carde a la Fundació Marcet, del nivell d’exigència, de tot i jo crec que va ser el que me va ajudar a pegar aquest petit botet per anar al Sant Andreu. En el Sant Andreu també varen ser tres anys de molta exigència, nivell alt i de jugar competicions de màxim nivell. Al final això d’entrenar cada dia i competir a un gran nivell ha estat el que m’ha ajudat més, crec jo, a poder arribar on estic ara.

Des que vares arribar a l’Espanyol, has estat un jugador que ha cremat etapes molt ràpidament. Diries que és fruit de l’esforç o també has de tenir sort dins aquest món?

Crec que s’han de tenir les dues, però crec que s’ha de tenir més esforç i sacrifici que sort. Però també crec que sense aquest puntet de sort tampoc se pot aconseguir i menys a aquestes edats tan joves. Però com te dic, jo crec que és més fruit de l’esforç, del sacrifici i de tot el compromís que se té, per complir el somni d’arribar  on estic ara.

Ara te vull demanar per una figura que crec que és important per a tu, que és en Manolo González (entrenador de l’Espanyol). Ell te fa debutar a 2a i ara a 1a. Quina importància té per a tu?

Molta, té moltíssima importància en Manolo. La veritat que és un míster que va arribar quan era el meu tercer any a l’Espanyol i des del primer dia me va donar una confiança increïble. Ell va arribar per ser entrenador del filial, jo era juvenil i me va dir que fes la pretemporada amb ells i a partir d’allà vaig quedar tota la temporada amb ell, sent jo juvenil. Me ficava a jugar tots els partits, després el varen pujar al primer equip, me va fer debutar a 2a sent juvenil i enguany a 1a, en la qual  també m’ha fet jugar un parell de partits. Té una importància enorme perquè m’ha donat la confiança que necessita tot jugador per poder créixer i per donar passes endavant.

Què significa per a tu dur el nom de Mallorca i de Sant Llorenç al més alt possible?

És un orgull per jo, me sent bastant orgullós de poder ser d’un poblet tan petit com Sant Llorenç i poder estar aquí, que la gent me conegui quan vaig pel poble. Estic supercontent de poder ser llorencí.

Dius que vas pel poble i la gent te saluda, notes que estan orgullosos del  que estàs aconseguint?

Sí, ara fa poc hi vaig anar per Cap d’Any i la gent me saluda, me demana “Què tal per l’Espanyol?” i bé not que sí que estan orgullosos, que estan contents que hi hagi un jugador llorencí pel món del futbol professional. Poder anar pel poble i sentir que la gent està contenta i orgullosa de jo també me posa content a jo.

A quin jugador diries que te pareixes més per la teva manera de jugar? I a qui tens com a referent?

No sé qui dir-te, potser en Fede Valverde un poc, que té recorregut, arribada a àrea, arriba a defensar, a atacar, corr durant tot el partit i s’esforça, més o manco seria aquest tipus de jugador. Un jugador que sap fer un poc de tot, fora ser el millor amb res.

Com a referent sempre m’ha agradat molt en Luka Modrić,

Qui és el jugador contra el que has jugat que més t’ha impressionat? I company de vestuari?

El que més m’ha impressionat, supòs que va ser perquè me va tocar a jo defensar-lo, va ser en Dani Olmo, me va impressionar moltíssim.

De company de vestuari me qued amb en Puado, per jo és del  millor de l’equip.

T’agradaria poder tornar a Mallorca o canviar d’aires per jugar a nivell professional o ara estàs bé a Barcelona?

De moment estic bé a Barcelona, estic molt content aquí a l’Espanyol, com te dic fa 10 anys que estic aquí i estic superbé, supercontent i ja estic acostumat a viure aquí. Però bé, mai tancaria les portes a res ni a ningú i menys si és per Mallorca.

Per anar acabant, sé que aquesta pregunta és difícil de contestar. Com te veus d’aquí a tres anys?

D’aquí a tres anys tant de bo sigui aquí amb l’Espanyol i poder estar al  primer equip, tenint minuts i sent important per a l’equip. Sobretot poder estar estables a Primera Divisió, no ser un equip que baixa i puja cada any. Poder estar estables i ser important.

I per acabar, ara que hem entrat a un any nou, què li demanes a 2025?

Li demanaré a nivell futbolístic que tot vagi bé i que si podem salvar la categoria millor. Però sobretot a nivell personal que no hi hagi lesions, tenir salut i fer el millor any possible.