De banda els aspectes, diguem-ne filosòfics (“Experimentà un glassament de fret moral”, “El dubte comensava a gratar les rels de sa convicció”…), voldria enfocar, en aquesta entrega, els mots que surten “de rebot”, molts d’ells en desús com podrien ser “carretel·la”, “peces de dos”, “canonet de canya”, “grapes”, “salvatgina”…

generala f.: cast. generala. ∥ 1. f.: Muller del general. Sortia la Generala en carretel·la descuberta, Galmés Flor 120.

gerricó m. Gerra petita (mall.); cast. cantarillo, jarrita. Per omplir dos gerricons, n’havien de treure sis poalades, Galmés Flor 8.

gírgola (i més dialectal gírbola). f. Nom de diferents espècies de bolets, la majoria comestibles, pertanyents principalment als gèneres Pleurotus, Lactarius i Psalliota. Les pesses de dos… les col·locava demunt el canonet de canya… formant una espècie de gírgola rara, Galmés Flor. 33

giscament m. Acte de giscar (mall.). S’esvaïa com el giscament d’una màquina en dar-li oli, Galmés Flor 33.

glaçament m. Acte i efecte de glaçar o glaçar-se; cast. helamiento. Experimentà un glassament de fret moral, Galmés Flor 115.

glapit m. Acte de glapir; udol especial del gos que segueix la caça, i per analogia, soroll semblant al dit udol; cast. latido, aullido.Aquest pressentia glapits de tormenta, Galmés Flor 38.

goig m.: cast. gozo. ∥ 1. m.: Emoció causada per la contemplació d’una cosa que ens plau granment, per l’esperança d’obtenir allò que desitjam o pel fet mateix d’obtenir el bé desitjat.  Era atlota que feya gotx, Galmés Flor 10.

gorrionada f. Multitud de gorrions. La folla cridadissa de la gorrionada urbana, Galmés Flor 96.

grapa f. ∥ 1. f. La part de les extremitats d’un quadrúpede la qual toca en terra quan aquest camina, especialment si constitueix un òrgan de prensió; cast. zarpa. Els brassos que el sostenien com grapes de salvatgina, Galmés Flor 85.

gratar v. tr. ∥ 1. v. tr. Fregar amb les ungles; cast. rascar.d) v. tr. fig., en sentit moral: El dubte comensava a gratar les rels de sa convicció, Galmés Flor 141.