Normalment aquestes entregues setmanals acostumen a ser de 10 paraules, aquesta vegada m´he permès la llicència de posar-ne onze i és que això de tenir bona o mala jeia és una d’aquelles expressions perdudes o mancades d’ús en època de la nostra generació.

Persisteixen els altres aspectes sovint comentats, el vessant poètic: “Les ninetes… fulgurant esguarts d’intensitat torbadora” i el vessant sensorial i humà: “Elements integrants de l’atmosfera passional”.

insecte m. Cadascun dels animals pertanyents a una classe d’artròpodes de respiració traqueal, amb el cos dividit distintament en tres parts (cap, tòrax i abdomen), amb antenes en el cap i tres parells de cames en el tòrax, i amb ales o sense; cast. insecto. S’oïa la bronidissa dels insectes, Galmés Flor 20

insignificant adj. Que no significa res; que no té gens d’importància; cast. insignificante. Els camvis orgànics eren insignificants, Galmés Flor 83

integrant adj. Que integra; que forma un tot sense esser essencial; cast. integrante. Elements integrants de l’atmosfera passional, Galmés Flor 94.

intencionalment adv. De manera intencional; cast. intencionalmente. Encarnant intencionalment la figura d’un fadrí, Galmés Flor 67.

intensitat f. Qualitat d’intens; cast. intensidad. Les ninetes… fulgurant esguarts d’intensitat torbadora, Galmés Flor 23.

interí, -ina adj. Que actua o s’esdevé temporalment i en substitució d’altri o d’altra cosa; cast. interino. Aquella situació interina, Galmés Flor 54..

interrupció f. Acció i efecte d’interrompre; cast. interrupción. Sense fer cas de l’interrupció, seguí, Galmés Flor 39.

intimació f. Acció i efecte d’intimar; cast. Intimación Var. form. vulgar: entimació (Enviant-li, per entimació eczecutiva, un reble bronidor,Galmés Flor 142).

inverosímil adj. Inversemblant. Emprat en quefers inverosímils, Galmés Flor 127.

ja (ant. escrit també ya). adv. o conj.: cast. ya.  5. Ja que: posat que; introdueix una proposició com a causa suficient de l’acció d’una altra proposició.. Ja que de qualque manera havien d’honrar la festa, Galmés Flor 7

jeia f. ∥ 1. f. Manera de jeure, d’estar en el llit o jaç; cast. yacija.Tenir bona jeia, o mala jeia: tenir una manera tranquil·la o agitada de dormir. El vespre abans, el jove fou pres de desvel·lament y mala jeya, S. Galmés (Jocs Fl. 1912, pàg. 164).