En aquesta entrega es passa de la lletra l a la lletra m

“ginya” en sentit de rail de tren, “lluminar”, “macilència”…fan part d’aquelles paraules galmesianes ara en desús.
Voldria enfocar els mots “llosca” molt nostrat però en desús i “loco” no admès ara en el normatiu.
Com resulta habitual, no hi ha entrega sense que Galmés mostri sensualitat (“voluptuositats orientals”, “la rojor magrana de sos llavis”).

Però d’aquesta entrega en voldria destacar la maça de picar càrritx, un element imprescindible a les llars llorencines fins a l’arribada de la demanda de mà d’obra barata per a la manufactura de borses d’argent, prèvies als brodats.

llinya (i ses var. dialectals ginya i nyinya). f. ∥ 1. f. ant. Línia, ratlla; cast. línea. 6. f. vulgarment, Raïl de tren. La ginya es curvava en una gran torsera; el tren la passà, Galmés Flor 109.

llosca f. ∥ 1. f. Punta de cigar; el tros que queda d’un cigar fumat incompletament (mall., men., eiv.); cast. colilla. Fumant llosques silenciosament,Galmés Flor 12

lluminar adj. De la llum. La xorca intensitat lluminar romp a alenar, Galmés Flor 37.

lluminor o  llumenor f. Lluminositat. Una ànima tremoladissa dins la lluminor dels vint anys, Salvador Galmés (Catalana, xi, 4). Dins les lluminors del mitx dia, S. Galmés (Jocs Fl. 1912, pàg. 157)..

loco, loca m. i f. i adj. Boig; molt desequilibrat mentalment; cast. loco. Com una papallona loca s’aficava per tot, Galmés Flor 12.

luxe m.: cast. lujo. ∥ 1. m.: Riquesa manifestada sense restricció. Cendres fonedisses de luxe, de mollesa, de voluptuositats orientals, Galmés Flor 119.

maça 3. f.  Instrument compost d’una peça de fusta o d’altra matèria dura, massissa i relativament voluminosa, que per un cap té una prolongació més prima que serveix de mànec o agafador; serveix per a diferents usos, principalment per a produir una pressió o percussió feixuga. El càrritx… picaven ab masses de fusta, Galmés Flor 160.

macilència f. Qualitat de macilent; cast. Macilencia. Bon Jesús, quina macilència! Tot penat i groc d’anèmia, S. Galmés (Jocs Fl., 1923, 114).

magranat, -ada adj. Propi de la magrana. La rotjor magranada de sos llavis, Galmés Flor 38.

magranó m. Magrana petita, que no s’ha desenvolupat (Mall.). Com un immens magranó mostiy, Galmés Flor 59.