De banda el mots en desús, o potser hauria de dir desconeguts?: mossó, mucus, mussolina, nabab…i també de banda les expressions poètiques “Son cor vetlava, mullat de delícies”, ben habituals en totes les entregues, voldria destacar l’afegit a la descripció d’en Jaume “Belluguins” que no descatava en el grup, sinó que era “el darrer mot del credo”.
mossó o mosson, -ona m. i f. i adj. 2. m. i f. i adj. Senyor de la classe mitjana; que vol sostenir aparença de senyor o de ric sense tenir béns económics (Mall., Men.); cast. señoritingo. Mitx amagats per les mates, estols de gent mossona, S. Galmés (Jocs Fl. 1912, pàg. 176).
mot m. ∥ 2. m. per ext., a) m. Sentència, frase..—h) Esser el darrer mot del credo: esser el de més poca importància. En Belluguins… era el derrer mot del credo, Galmés Flor 11.
mu adj. poss., forma dialectal usada en lloc de ma en l’expressió mu mare (Mall., Men.). Si mu mare fos viva, Galmés Flor 86.
mucus m. Matèria apegalosa i semifluida que forma grums dins un líquid per descomposició de les substàncies dissoltes; cast. mucus. Sobre l’aigua de la badia flotava una ratlla de mucus blanquinós, Galmés Nov. 24.
mullar v. tr.: cast. mojar. ∥ 2. v. tr.: Fer que l’aigua o altre líquid s’adhereixi a una cosa. fig. Son cor vetlava, mullat de delícies, Galmés Flor 31
muntar 3. intr. o refl. Arribar a un nivell més alt, a un grau superior (d’intensitat, de dignitat, de poder, etc.); cast. subir.Especialment: a) intr. o refl. Augmentar de preu. Parlaren del bessó qui muntava, del preu dels porcs grassos, Galmés Flor 111.
muscular adj. Pertanyent o relatiu als músculs; cast. muscular. En sos braços s’hi marcava l’esfors muscular, Galmés Flor 21.
mussolina f. Roba blanca de seda, amb lligat de plana, fina i transparent, i roba de cotó imitant la dita roba de seda; serveixen per a fer-ne peces de vestit interior, mocadors de pagesa, vels, etc.; cast. Muselina massolina Pelleringos de massolina, Galmés Flor 48).
mutualment adv. Mútuament. Aydant-se mutualment, Galmés Flor 160.
nabab m. Príncep musulmà de l’India; per ext., Personatge que torna d’un país llunyà amb una gran fortuna; cast. nabab. Ab posa majestàtica de nabab nou, Galmés Flor 16