Una altra entrega de les referències que el DCVB mostra referides a Salvador Galmés, “es capellà Capirró” i més concretament i de forma generalitzada a “Flor de card”.

“Nient” i “nostramo” serien les paraules en desús a destacar. La construcció, amb cent anys ha canviat de forma radical, com també ho han fet, si mes no aquí, la manifestació de les creences religioses.

I també les referències als anamorats: En Jaume “Belluguins, de jove era un “manat de nirvis” i en l’apartat del “nom”, el destí final que va triar, de gran, n’Angelina: “N’Angelina s’era feta monja de la Caritat, prenint a la professió el nom de Sor Francina”

natural adj. isubst.: cast. natural. II. adj. ∥ 1. adj. Que pertany a la natura pròpia d’un ésser; que està d’acord amb la seva essència o manera d’esser, amb les seves condicions o circumstàncies pròpies. Dret natural: el dret fundat en principis morals i no en lleis escrites. De dret natural y diví li pertocava esser l’enamorat, Galmés Flor 20.

negatiu, -iva adj.: cast. negativo. ∥ 1. adj.: Que expressa, conté o implica negació. No podia contestar amb una negativa,Galmés Flor 102.

nervi (i dial. nirvi). m.: cast. nervio. ∥  Esser un manat o un feix de nervis: esser fàcilment excitable de nervis. En Jaumet era un manat de nirvis, Galmés Flor 12

nial ∥4. adj. (f. niala) fig. dial. Buit, mancat de substáncia o de bona gràcia (mall.); cast. huero. Tot axò embrollat dins una forma grossera, niala, buida, Galmés Flor 9.

nient m. Començament d’una volta per aresta des d’un racó (Mall.); cast. arranque. L’amollava poch a poch, fent burla y escarni, dins el nient d’un pou d’aygua gelada, S. Galmés (Catalana, ix, 192).

nigulat m. (dial. mall.) Nuvolat. Dins la tramuntana guaytaven nigulats negrosos. Galmés Flor 101.

nítid, nítida adj. D’una gran netedat i claredat; no gens confús; cast. nítido. Dins les transparences nítides d’un avuy, Galmés Flor 54.

niu m.3. m. Cavitat o lloc on crien els seus petits alguns animals; cast. nido. Un niu de serpetes furients, Galmés Flor 64.

nom m. ∥ 1. m. Mot amb què és coneguda o designada una persona o cosa, o una espècie de persones o de coses; cast. nombre. Nom de religió: el nom que adopta un en fer-se religiós. N’Angelina s’era feta monja de la Caritat, prenint a la professió el nom de Sor Francina, Galmés Flor 170.

nostramo m. ∥ 1. m. Jesucrist sagramentat  Es diu Nostramo principalment del sant Viàtic.  El dia abans de morir, després d’haver rebut Nostramo, Galmés Flor 176