Fa unes setmanes parlava amb una al·lota d’una quarentena d’anys nascuda al Marroc, però que fa anys que viu aquí i parla un català perfecte.
Durant la xerrada ella em comentava que, tot i que a ella li era igual perquè ella és forta i s’ho tira tot a l’esquena, durant molts d’anys havia patit un “doble racisme”, un per no dur vel, ja que de forma majoritària l’entorn procedent del marroc que hi ha a Mallorca és usuari d’aquesta peça de vestir i l’altre perquè la gent que intimava amb ella, quan sabien el seu nom i la seva procedència arrufaven el nas i eren molt reticents a mantenir amistat amb una “mora”. Com podeu imaginar, a la seva família tampoc li va fer massa gràcia.
Per altra banda, la setmana passada vaig escoltar el testimoni de l’escriptora Najat El Hachmi, la qual està a favor de la prohibició del vel en segons quins entorns i defensa que les peces de vestir tipus que van des del hijab al burka no tenen res a veure amb la religió i sí amb una imposició patriarcal de certs entorns islamistes.
Si he de ser sincer, a mi mai m’ha agradat el biaix de gènere que apliquen les religions a les dones. Mai em va agradar el fet que les dones, sobretot a l’entorn rural, haguessin de dur tres anys de dol quan es moria l’home i altres tants quan es moria un familiar directe, que les monges haguessin de dur la cofia o que en el judaïsme les dones s’hagin de tallar els cabells ben curts i tapar-los bé amb un mocador anomenat “tichel” o bé amb una perruca.
Allò que sí que crec que es millorable és la imatge que es dona des de certs mitjans de la dona musulmana; televisions i polítics que prefereixen donar visibilitat a dones que porten vel en lloc i no fer-ho amb dones que han decidit prendre el camí molt més complicat de no portar-ne. Les mateixes televisions que han optat per tornar a cosificar el cos de la dona en lloc de promoure i visualitzar les dones que trien camins molt més complicats i difícils que no pas aquest.
En fi, a un món a on posar plaques solars és considerat contradictori per certs grups ecologistes, alguns veuran aquest escrit com a racista o masclista, precisament crec que per això aquest és un debat interessant que s’hauria d’obrir a la nostra societat, perquè si no donam veu i fem veure que hi ha altres camins, potser en un principi més complicats però a la llarga més alliberadors per les afectades, estam promovent el contrari.
A tot això és evident que aquest debat s’ha d’obrir entre les dones, jo no pretenc dur aquesta bandera, només ajudar amb allò que faci falta.
A aquest enllaç podeu veure el vídeo de l’escriptora Najat el Hachmi https://www.rtve.es/play/videos/cafe-didees/gemma-nierga-entrevista-najat-hachmi-vel-islamic/16613325/
El lectors no vos perdigueu d’aquesta autora el llibre “L’últim patriarca” . Una novel·la que va guanyar El Premi Ramon Llull l’any 2008. Té moments d’un brutal dramatisme amb un sentit de l’humor molt original. És un poc (molt) autobiogràfica I tracta sobre quan ella arriba a Vic i fins que ella està a punt de començar la universitat.
Tret d’una crítica a aquest llibre “Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l’han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida”.
Gràcies per la recomanació 🙂