Manllevaré a Mn. Alcover la descripció que fa de “Pinzell” per fer referència a l’estil de Mn. Galmés “La manera de descriure vivament; l’estil descriptiu d’un autor, d’una facultat, etc”.

No deixarem de banda aspectes descriptius: “Experimentà crexences de planta assaonada”, “Esplendidesa de formes palpitants ab sacsaments de plètora”, “Hi havia una pedra planera, rodonenca”

Ni els mots en desús com “plètora”, “pigota”…

pigota f. ∥ 1. f. Malaltia infecciosa caracteritzada per febre i per l’erupció de pústules a la pell i a les mucoses, que en esclatar-se i caure la crostera solen deixar petites cavitats inesborrables; cast. viruela.Empeltar la pigota: inocular el virus de la dita malaltia per provocar una infecció lleugera que immunitzi contra la infecció forta. Devota just una mare empelta la pigota a son filló, Galmés Flor 162.

pinzell m. ∥ 1. m. Instrument format per un feix de pèls fixat a l’extrem d’un mànec, que serveix per a aplicar i estendre els colors sobre la superfície que es pinta; cast. pincel b) m. fig. La manera de descriure vivament; l’estil descriptiu d’un autor, d’una facultat, etc. Dibuxades ab lo pinzell de sa imaginació, Galmés Flor 127.

pinzellada f.: cast. pincelada. ∥ 1. f.: Ratlla o marca feta passant el pinzell. Pinsellada: Penicilli ductus, Lacavalleria Gazoph. Com una pinzellada erràtica de llet, Galmés Flor 103.

pitjar v. tr. o intr.  I. tr. ∥ 1. tr. Trepitjar, fer pressió damunt una cosa amb els peus; cast. pisar.2. Pitjar darrera a algú: posar-se a encalçar-lo o seguir-lo (Mall., Men.).El pobre botx exasperat les pitjà a darrera ab la canya arborada, Galmés Flor 57.

pla m. ∥ 1. m. Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos qualssevol dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície; cast. plano. Pla inclinat: el que forma un angle oblic amb l’horitzó. Cap com ell per asseure’s a un pla horitzontal, Galmés Flor 11.

planer, -era adj. ∥ 1. adj. Gairebé pla; que té poca curvatura o inclinació; cast. llano.  Hi havia una pedra planera, rodonenca, Galmés Flor 160.

planta f. ∥ 3. f. Ésser vegetal (per oposició a animal), i especialment el no llenyós (per oposició a arbre); cast. planta. Experimentà crexences de planta assaonada, Galmés Flor 50

ple, plena adj. i subst. m.  I. adj. ∥3. adj. Complet; en tota la seva intensitat; que no li manca res; cast. lleno, pleno. Lluna plena: la lluna quan té visible tota la seva circumferència.  A la claror de la lluna plena, Galmés Flor 95.

plena f. 2. f. Estat de màxima activitat d’una feina; cast. plenitud. A causa des gran nombre de vinaters que es troben a la plena des vermar, Roq. 40. La cullita ja estava a la plena, Galmés Flor 48.

plètora f. Superabundància de sang, d’humors; i per ext., superabundància en general; cast. plétora. Esplendidesa de formes palpitants ab sacsaments de plètora, Galmés Flor 11