A finals dels anys vuitanta, el teòrics de l’organització laboral administrativa, recomanaven separar les tasques en tres calaixos o caramulls: importants, urgents i les altres.
Es veu que a nivell polític les coses funcionen d’altra manera. Tenim un tema terriblement important i urgent i l’acció es limita a una campanya publicitària per la televisió que pagam entre tots.
La conclussió evident és que hi ha moltes maneres d’amagar el cap sota l’ala.
Escarrufa l’article de de Jaume Perelló a “arabalears.cat” referit als aqüífers. Segons l’article Sant Llorenç és municipi que ultrapassa la capacitat d’explotació
(Imatge de la Mediateca)
A Aquest diari han d’estar suscrits….😎
Des del departament de Geografia de la UIB assenyalen que la situació és molt perillosa ja que els aqüifers necessiten molt de t5emps per refer-se i que les dessaladores son solucions d’emergència d’altissim cost a molts nivells.
També surt una relació dels municipis on s’ha superat la retxa vermella i el nostre és un dells (També Pollença, Alcudia, sa Pobla…)
I a més vivendes que s’estan projectant més aigua… idò farem un pet!
I si l’aigua de la mar entra als aqüífers mai no torna ésser potable. Si seguim així, això és el que ens espera.