Sovint quan formes part d’un col·lectiu hi ha persones que et fan caure la cara de vergonya. En aquests casos el responsable del col·lectiu ha de tenir la suficient capacitat per fer allò que es diu tallar caps, o bé fent-lo retractar del seu comportament o bé fent-lo fora del col·lectiu. Valgui això per a qualsevol partit polític, associació, club, etc.

Si bé aquesta setmana ha sortit a la llum el vergonyós cas de Santos Cerdan, en aquest cas crec que s’ha actuat de forma ràpida i expeditiva, expulsions, dimissions forçades i auditories a fons, etc., hi ha hagut unes declaracions molt fora de lloc de la presidenta de la comunitat autònoma de Madrid a les quals deia que els qui posaven “Jon”,  “Joan”, “Xoan”, en lloc de “Juan” als seus fills eren uns “catetos” i no els posaven en castellà per por a que no els atenguessin al sistema sanitari o als centres educatius.

La presidenta madrilenya amb aquestes paraules està titllant de curts de gambals a tots aquells que posen el nom dels seus fills en un idioma que no sigui el que xerra ella, fins i tot gent del seu propi partit, de fet aquí la major part de càrrecs del PP es fan anomenar de forma habitual en català: Margalida Prohens, Jaume Matas, Biel, Llorenç, Jaume, Sebastià, etc. Bé, amb l’excepció d’un tal José Ramón, que per cert va fer que el PP perdés 14 diputats a la Parlament Balear.

Què espera en Feijoo a fer recular a la madrilenya de les seves declaracions? Què esperen els seus companys de partit mallorquins a dir que això que ha dit és una absoluta mentida?, esperen a tornar a perdre 14 diputats a les properes eleccions?.